La Vanguardia (Català-1ª edició)
El Mediterrani rep 630 tones de plàstic cada dia
Egipte, Itàlia i Turquia encapçalen el rànquing
També el podríem anomenar Mare Plasticum. Unes 229.000 tones de plàstics s’aboquen cada any al Mediterrani. Són gairebé 630 tones al dia: l’equivalent a una hipotètica descàrrega de 500 contenidors (d’1,25 tones) cada 24 hores. Són dades del nou informe de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN). Si no es prenen mesures amb determinació per abordar la mala gestió d’aquests residus (el principal origen d’aquests abocaments), aquesta xifra com a mínim es duplicarà d’aquí 20 anys.
El Mediterrani ja acumula 1.178.000 tones de plàstics al fons. És un pes tres vegades i mitja superior al de les captures anuals de tres de les seves pesques més característiques (sardines, seitons i bogues), que sumen 332.000 tones (178.860 tones, 124.293 i 28.800 tones respectivament).
Els macroplàstics, producte d’una mala gestió o de la manca de reciclatge o reaprofitament, constitueixen el 94% de tots aquests abocaments; la resta són microplàstics (trossets de menys de cinc mil·límetres). Els rius (Nil, Po, Ebre...) són alguns dels grans focus emissors. Un cop el plàstic arriba al mar –i després d’un procés de fragmentació–, aquests materials es dipositen majoritàriament com a sediment al fons marí.
L’informe es va basar en una recopilació de dades incloses en una àmplia gamma d’estudis de camp previs, així com en la metodologia de la UICN. Els abocaments de 33 països de la conca del Mediterrani surten en aquesta sorprenent fotografia, en què el Nil és el principal focus emissor.
“La contaminació dels plàstics pot provocar danys a llarg termini als ecosistemes terrestres i marins i a la seva biodiversitat. Els animals marins es poden enredar amb els residus plàstics o empassar-se’ls, i finalment acabar morint d’esgotament i inanició”, assenyala Minna Epps, directora del Programa Mundial Marí i Polar de la UICN. “Els residus plàstics alliberen al medi ambient substàncies químiques com ara plastificants i retardants de flama, que poden ser perjudicials tant per als ecosistemes com per a la salut humana, especialment en un mar semitancat com és el Mediterrani”, va exposar al seu torn ahir Ethel Eljarrat, investigadora de la Idaea-CSIC en les primeres jornades sobre contaminació per plàstics.
L’informe deixa clar que amb les mesures actuals i les previstes no n’hi ha prou per reduir els abocaments de plàstic i evitar aquests impactes. Egipte (al voltant de 74.000 tones a l’any), Itàlia (34.000 tones) i Turquia (24.000 tones) són els països amb les taxes més altes a causa dels focus de les grans poblacions costaneres. S’estima que al Mediterrani entren 13.000 tones a l’any de microplàstics, procedents sobretot de la pols de pneumàtics (53%), les fibres tèxtils procedents de rentat (33%), les microesferes de cosmètics (12%) i la producció de pèl·lets (2%).
Amb la tendència actual els abocaments anuals arribaran a les 500.000 tones el 2040, cosa que evidencia la necessitat d’adoptar mesures ambicioses més enllà dels compromisos actuals, considerats insuficients. La millora de la recollida dels residus és el camp amb més potencial per reduir els rebutjos.
La contaminació per plàstics és perjudicial per a la fauna marina, que els pot ingerir i bloquejar el seu sistema digestiu, o quedar-hi enredada. També afecta la presència dels additius químics associats a aquests plàstics, que s’acumulen a la cadena alimentària fins a arribar als cetacis. Igualment poden causar impactes negatius en la salut humana.
Els residus ja acumulats tripliquen el pes de les captures anuals de sardines, bogues i seitons