La Vanguardia (Català-1ª edició)
L’alliberament d’Orozco
El músic reinicia la seva carrera amb un disc nou i vitalista després d’anys molt difícils
ALBERT DOMÈNECH Barcelona
Una de les passions d’Antonio Orozco, més enllà del seu univers musical, és la navegació. Aquest estiu ha pogut complir una aventura pendent amb el seu fill Jan, sobre qui se sustenta la seva vida, aprofitant que per la situació social provocada per la pandèmia era el primer sense gira després de 21 anys. És una dada grandiloqüent que posa en relleu el ritme de vida d’un músic amb una carrera de més de dues dècades a la motxilla. El cantant explica que en aquesta expedició familiar en veler van recórrer plegats unes 1.000 milles, una experiència que va servir perquè el seu fill de dotze anys s’abracés a la incertesa que suposa no saber on s’acabarà el dia o on es despertarà. És una lliçó perfectament extrapolable als dies que envesteixen el nostre present, amb unes condicions cada cop més impredictibles.
L’artista, que aquest novembre farà 48 anys, té clar que, ara més que mai, és un moment de saber abraçar-se al present. Ho explica algú que ha hagut de solcar els últims anys per aigües turbulentes i superar tempestes vitals cruels en forma de pèrdues d’éssers estimats. La mort de la mare del seu fill i del seu productor i amic de l’ànima va tenyir de negre l’horitzó d’un Orozco que ha hagut d’aprendre a agafar el timó amb valentia abans que la seva carrera acabés a la deriva. “Si no hagués estat pel suport del meu públic i també dels mitjans, ara mateix no m’estaria dedicant a això”, confessa més d’un cop en una xerrada amb aquest mitjà.
Surt el sol i a l’altra banda de la línia telefònica ens atén un Antonio Orozco més “lleuger” després de veure que l’obra en què ha estat treballat aquests últims quatre anys, no pas sense dificultats, està a punt de néixer. Divendres es publica el seu disc Aviónica (Universal, 2020), un àlbum concebut com una filosofia vital de l’empoderament de què un es pot encomanar a través de les cançons. L’aviònica és l’aplicació de l’electrònica en la navegació, tot i que en el seu cas aquest combustible ha estat l’escalf del seu públic per poder treure un treball vitalista, amb un punt d’èpica i que suposa un dels reptes més grans de la seva carrera. “Ha estat una lluita constant amb mi mateix”, reconeix el músic català, que s’ha enfrontat individualment a tots els processos d’elaboració del disc, també a la producció. A l’àlbum hi ha cançons quotidianes que estan teixides en l’ara. “Ens hem d’acostumar a acceptar que el moment que ens ha tocat viure és el nostre present i que cal mirar de treure’n el màxim profit”, reflexiona l’artista, que llança aquest avís per a navegants: “La incertesa és una cosa bonica que cal treballar; quan ho fas no tens por. Pot ser un paisatge meravellós si ets capaç de gestionar-la en condicions”.
En el disc no falta una cançó d’homenatge a la gent gran: “Els avis ens ensenyen a volar”. I en aquest vol no perd la referència d’un programa com La voz, amb què ha crescut els últims vuit anys. “Ja no és un programa de televisió; és una manera de viure i un dels pilars de la meva vida”. Precisament la presentadora del talent musical, Eva González, és la protagonista del clip de la seva cançó Entre sobras y sobras me faltas. Va ser de les primeres que la va escoltar durant un tall del programa, i la seva emoció va fer que Antonio Orozco li demanés de sortir al clip: “És una persona amb una humilitat i una humanitat enormes”. Orozco parla de funambulisme a l’hora d’enfrontarse a l’èxit i fa lliscar aquesta altra reflexió per a aquells que alcen el vol amb perill d’aterratge d’emergència: “Pobre d’aquell que pensi que és en algun lloc, perquè et garanteixo que llavors no és enlloc”. A vostè li va passar? “Sí. Un any ple de reconeixements, i entre sobres i sobres... em faltes”, ironitza. El seu vol ara és més plàcid que mai: “La felicitat es completa quan ets capaç de triar el teu dia a dia”. Us parla el comandant Orozco; ens disposem a aterrar.
“La incertesa és una cosa bonica que cal treballar; quan ho fas no tens por”, diu l’intèrpret català