2

Fa anys que ho sabem. Si alguna cosa ha distingit sempre Simeone és la seva facultat de treure profit de les debilitats alienes.

Ho havíem vist en els seus temps de jugador, quan mossegava al centre del camp, provocant faltes tàctiques i regalant oxigen a Caminero, Pantic i Kiko, molt més distribuïdors. I ho veiem ara, com a tècnic matalasser: el seu esperit sobrevola un conjunt sòlid i eventualment eficaç a l’hora de gestionar les vulnerabilitats alienes.

Que amb aquesta qualitat en tingui prou per afrontar les empreses més importants és una altra cosa. S’ha de debatre.

Sobre el terreny de joc, amb un Luis Suárez inoperant, l’Atlètic d’ahir es va limitar a tres noms: João Félix, Correa i Marcos Llorente.

Encara que sembli mentida, de vegades amb això n’hi ha prou: ens hem de remetre al resultat (3-2).

L’any passat el Salzburg havia tingut el pitjor balanç de tots els equips de la Champions. Aquest any tampoc no ha millorat gaire. Tot i això, hi posa ofici i corre. I també ha après alguna cosa: si al rival li falta talent, cal avançar la zona de pressió.

El Salzburg va llançar línies cap endavant i l’Atlètic, adolorit per la seva deriva a Munic (com dol el seu debut, el 4-0 que li havia endossat el Bayern), es va veure sense nord.

Cal aprofundir en la tesi de Simeone, en la seva capacitat per administrar les vulnerabilitats alienes. Al cap de 29 minuts, el Salzburg apareixia delmat. Dos dels seus homes estaven trencats. Un (Daka) estava sent atès a la banda. I l’altre (Berisha) estava estirat després d’una topada. En aquell moment va cobrar forma l’efecte Simeone: lluny d’aturar el joc, l’Atlètic va muntar una contra, i en va treure petroli. Marcos Llorente va pispar una pilota despistada i va superar Stankovic d’un cop amb l’esquerra.

L’Atlètic podria haver-ne tingut prou amb allò per salvar el compromís davant un rival menor. El que va fer va ser ficar-se en un embolic. Es va despistar en dues ocasions defensives i va encaixar dos gols. Aleshores li va tocar remar. Per sort, té João Félix. El portuguès va sumar dos gols al segon temps, l’últim cinc minuts abans del final, i va fer reviure l’Atleti, que ara per ara va justet per Europa, però continua.