La Vanguardia (Català-1ª edició)
Els comptes del 2021 plantegen una despesa rècord i pujades d’impostos
El Govern central eleva la pressió fiscal a grans contribuents i societats
El Consell de Ministres va remetre ahir al Congrés dels Diputats el projecte de llei dels pressupostos generals de l’Estat per al 2021, uns comptes “excepcionals”, que han aconseguit consensuar entre els socis de Govern i que ja fa dies que la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, negocia amb els partits polítics més propensos a donar-los suport. Montero va assegurar que arriba a les Corts amb prou suports a unes polítiques clarament expansives per provar de sortir com més aviat millor de la crisi ocasionada pel coronavirus. Així, la despesa pública assoleix nivells sense precedents en disparar-se en termes consolidats un 20%, empesa en part pels primers 27.000 milions dels fons europeus de recuperació, mentre el Govern central preveu uns ingressos tributaris també rècord, amb pujades en l’IRPF, societats, la imposició del dièsel, la taxa a les begudes ensucrades i altres noves figures de fiscalitat verda.
En total, Hisenda vol recaptar el proper any 222.000 milions d’euros, superant el màxim obtingut el 2019 quan va obtenir 213.800 milions d’euros. I tot això malgrat que l’Executiu estimi que aquest any l’avanç de la pandèmia deixi la recaptació tributària en 197.500 milions d’euros. Així, confien que els ingressos fiscals augmentaran un 13% gràcies al rebot del PIB, després de la caiguda d’aquest any, i les noves mesures fiscals.
Augmenta l’IRPF per a les rendes que superen els 300.000 euros anuals (dos punts més) i l’estalvi de més de 200.000 euros (tres punts addicionals) per ser més progressiu. Montero va recalcar que afectarà “tan sols” 36.000 contribuents, el 0,17% del total. Amb això, esperen aconseguir 144 milions el 2021. El mateix argument va utilitzar per a l’increment en l’impost de societats per a grups empresarials que facturen més de 40 milions d’euros, en limitar al 95% l’exempció sobre dividends i plusvàlues de les filials. Segons Hisenda, augmentarà la tributació de 1.700 grans companyies.
El Govern espanyol també ha ressuscitat la polèmica pujada de la imposició al dièsel, dins de la seva estratègia d’avançar en la transició ecològica. Amb la mesura, que no afecta els professionals del transport, es redueix la bonificació, de manera que un consumidor mitjà haurà de pagar 3,5 euros més el mes.
Amb l’elevat augment de la despesa –dels gairebé 380.000 milions de l’any passat als 456.000 milions fixats en el projecte de llei–, el Govern central s’havia compromès fa només uns dies a fer créixer les arques d’Hisenda amb 6.800 milions d’euros addicionals. En el text final, l’esforç s’ha quedat en poc més de 6.000 milions i amb algunes partides per aclarir: des de 225 milions d’euros en “altres mesures” fiscals a 860 milions més atribuïts a un nou impost sobre residus que, segons la ministra d’Hisenda, “al llarg d’aquest any” hauran de discutir amb les comunitats autònomes.
Com passa amb el pla de lluita contra el frau o la taxa sobre els plàstics, amb els nous impostos ja aprovats a serveis digitals (taxa Google) i transaccions financeres (taxa Tobin), la imposició als residus queda fora del text dels pressupostos.
Sí que apareix en el projecte de llei, que presentarà avui la ministra d’Hisenda al Congrés dels Diputats, la pujada del tipus de l’IVA del 10% al 21% per a les begudes ensucrades i edulcorades –Montero va recordar que no afecta els refrescos de bars i restaurants–, així com un augment de l’impost sobre les primes d’as