La Vanguardia (Català-1ª edició)
Creix l’esforç pressupostari per enfortir l’Estat de benestar
Pujada de les pensions i injecció a sanitat, educació i serveis socials
La sortida d’aquesta crisi no serà com la de la Gran Recessió. El missatge el van repetir ahir des del president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, fins al seu soci i vicepresident segon, Pablo Iglesias, i la responsable del projecte dels pressupostos, la ministra María Jesús Montero. I van insistir en l’aval de Brussel·les i organismes internacionals com l’FMI o l’OCDE. Els comptes que arriben avui al Parlament reflecteixen una aposta decidida pel “canvi del model productiu” però també per l’enfortiment de l’Estat de benestar, com una eina –va defensar Montero– per combatre la pandèmia i apuntalar la cohesió social, i escurçar al màxim la tornada als
Avalada pel primer lliurament dels fons europeus, la inversió creix un 34%
nivells de creixement previs a la crisi. El projecte de llei preveu un augment de la despesa social del 10,3 %, fins a 239.765 milions d’euros. “El més alt de la història”, van recalcar des de la Moncloa. Sense els fons europeus previst, l’alça seria del 6,2%.
La despesa social suposa així el 52% dels compromisos de l’Estat, la Seguretat Social i els organismes públics. Entre els beneficiats, destaquen la despesa dedicada a educació i sanitat o dependència.
Les infraestructures i la investigació científica experimenten així mateix un elevat increment, en un moment en què la consigna és que l’Administració ha de gastar (i endeutar-se) per garantir un repunt de l’activitat econòmica. En consonància, tots els ministeris veuen millorar el seu pressupost.
Només en pensions, el Govern central calcula que haurà d’abonar més de 163.000 milions, que suposa 36 de cada 100 euros gastats. Les prestacions de la Seguretat Social augmenten un 3,8% respecte a l’any anterior, després de la revalorització el 2021 del 0,9% per a gairebé deu milions de pensionistes, en línia amb l’IPC estimat per l’Executiu. A més, en el cas de les 450.000 prestacions no contributives (les més baixes), la pujada arriba a l’1,8%.
Tampoc no perdran poder adquisitiu els empleats públics, gràcies a una pujada del seu sou del 0,9%, mentre que els beneficiaris d’ajuts i beques veuen com l’índex de referència –l’Iprem– creix un 5%, després d’anys de congelació.
La partida per a l’ingrés mínim arriba als 3.000 milions d’euros i s’equipara a 16 setmanes el permís de maternitat i el de paternitat.
La cobertura per als aturats de
IDespeses de personal