El valor de la certesa

En aquests dies tan difícils, que el pacte de Toledo hagi renovat les seves recomanacions amb un ampli consens és una gran notícia. Contra el clixé que el nostre curtterminisme ens incapacita per a la negociació i el pacte, s’ha posat de manifest que sí que som capaços de treballar junts en les reformes importants que definiran el nostre futur. El consens assolit és especialment valuós, per diversos motius.

En primer lloc, per la seva excepcionalitat. Quan es van tancar per primera vegada les recomanacions del pacte de Toledo ja fa un quart de segle, els grups parlamentaris van acordar la seva posada al dia cada cinc anys. Dissortadament, aquest mandat s’ha incomplert sistemàticament. Només en tres ocasions hi ha hagut prou consens per renovar-les, i aquesta n’és una.

Segon, perquè no és una qüestió menor. Poques polítiques públiques ens afecten a tots en la magnitud en què ho fan les pensions. Les pensions concerneixen directament els pensionistes actuals i els que ho seran ben aviat. Però també les generacions més joves, que justificadament demanen un marc clar que garanteixi la solvència del sistema a mitjà termini. Tots ells mereixen certesa. Que en un moment com l’actual els grups parlamentaris enviïn un missatge d’unitat sobre els principis rectors del sistema és una cosa de la qual tots ens hauríem de felicitar.

I tercer, per la profunditat de les recomanacions. Sorprèn llegir reflexions que treuen importància al que s’ha pactat, com si el contingut del text fos redundant o inservible. Al contrari, en aquest acord es recullen totes les qüestions centrals que definiran el futur del nostre sistema, i que es desenvoluparan en la norma que remetré al Parlament pròximament.

Entre les recomanacions figura la necessitat de garantir el poder adquisitiu de les pensions, una qüestió immersa els darrers anys en una indeterminació que ha contribuït a generar una incertesa i desafecció inacceptables. L’acord també exigeix el progressiu traspàs de les anomenades despeses impròpies de la Seguretat Social, i això no és una simple operació cosmètica com la qualifiquen alguns. Davant l’injustificat catastrofisme que avui ens tenalla, aquest traspàs permetrà mostrar l’estat comptable real del nostre sistema i tranquil·litzar la ciutadania. I tampoc no s’eludeix la necessitat d’adaptar el sistema a la nova realitat demogràfica, acostant l’edat efectiva de jubilació a la legal, o impulsant la convergència del règim d’autònoms amb el general.

El nostre sistema de pensions no només té un sòlid suport al darrere, sinó que existeix un ampli consens entorn de com garantir-ne la sostenibilitat a llarg termini. Aquest és l’important missatge de certesa que l’acord en el pacte de Toledo envia a la ciutadania.