El turisme, entre sobreviure i renovar-se

El sector més castigat per la pandèmia tem treure poc partit dels fons de la UE

Els fons europeus de reconstrucció plasmats en el pla Next Generation EU van ser vistos com la gran salvació al sector turístic espanyol, que està en caiguda lliure des de l’inici de la pandèmia. Tot i això, a mesura que s’han conegut els detalls del programa, el desànim s’ha escampat en bona part de la indústria dels viatges, l’aportació dels quals al PIB s’ha enfonsat a nivells de fa 25 anys.

Els 72.000 milions d’euros que el Govern espanyol preveu executar entre el 2021 i el 2023 no serviran per salvar empreses ni llocs de treball de forma directa, al contrari del que esperava el sector amb candeletes. A més, la partida que el Govern central preveu destinar al turisme queda diluïda en un gran apartat que, a més d’aquesta àrea, inclou la “modernització i digitalització del teixit industrial i de la pime” i l’impuls d’una “Espanya nació emprenedora”. En total, tot aquest macroapartat comptarà amb el 17% del primer tram dels fons.

La inversió anirà prioritàriament per a projectes que reformulin de dalt a baix l’ecosistema turístic a Espanya. Feia anys que la gallina dels ous d’or del turisme de masses que el país va trobar als anys 60 donava senyals d’esgotament. Tot i així, en les últimes temporades una rere l’altra es marcaven nous rècords de visitants internacionals, fins a 87 milions de persones, i de la despesa que aquests deixaven. Conflictes internacionals com les primaveres àrabs van encoratjar aquesta tendència en deixar fora de combat les destinacions competidores del sol i platja espanyol, com els països del nord d’Àfrica, Egipte o Turquia. Però la preocupació per la necessitat de modernització de l’oferta espanyola era un clam en tot el sector ja abans de la pandèmia. Les destinacions clàssiques de sol i platja havien arribat a un estat de saturació que els abocava a morir d’èxit.

La Covid-19 ho va canviar tot. Davant el problema de saturació es va imposar el de la desolació. El tancament de fronteres primer, la imposició de quarantenes i restriccions en els viatges, després, va propiciar una caiguda de visitants estrangers històrica. En els últims mesos entren prop d’un 90% menys de turistes que l’any anterior. L’activitat de les línies aèries es va desplomar en proporcions similars. Les agències de viatges alerten de tancaments massius si no hi ha ajuts. Un tsunami econòmic i social que ha deixat estabornit el sector. “No hi haurà modernització si no podem sobreviure”, assegurava fa uns dies José Luis Zoreda, vicepresident d’Exceltur, una organització que representa

2.200.000 2.000.000 1.800.000 1.600.000 1.400.000 1.200.000 1.000.000 800.000 600.000

juliol

-71,4%

FONT:

agost

-67,0%

2005

septembre

-75,0%

2010

-78,3% -70,7% en comparació amb el III trimestre del 2019 les grans companyies del sector turístic. Segons la seva última estimació, les pèrdues que la pandèmia portarà al turisme espanyol el 2020 assoliran els 106.159 milions d’euros. El Govern espanyol, fins ara, ha posat a disposició del sector

2015

-78,7%

20192020

-23,9%

-81,7%

-75,7% ajuts que no arriben als 30.000 milions d’euros. “Sens dubte insuficient”, segons Exceltur.

El director general de Turisme de la Generalitat de Catalunya, Octavi Bono, afegeix que els objectius del pla de reconstrucció

“no estan alineats amb les necessitats immediates del sector turístic”. “Les empreses es juguen la seva supervivència ara mateix, per poder transformar un sector aquest ha de ser viu”, insisteix. S’hi afegeix la dificultat de la pròpia massa empresarial del turisme: el 94% de companyies són pimes de fins a deu treballadors. “Això dificulta que es puguin presentar projectes prou competitius”, explica Bono. Per això, la Generalitat sospesa liderar un macroprojecte amb col·laboració publicoprivada que, en cas de resultar elegit pel comitè que repartirà els fons, permeti beneficiar el màxim nombre d’empreses.

El Govern balear també presentarà iniciatives, però amb la intenció d’impulsar una evolució en el seu model turístic, que en els últims anys havia enfrontat veïns i visitants en les àrees més saturades. Així, el gabinet de Francina Armengol espera obtenir uns 485 milions d’euros per construir el tramvia de la Badia de Palma, fins a l’aeroport i l’Arenal. També preparen projectes de recuperació integral de Magaluf, Platja de Palma, Cala Millor, Sant Antoni i Sant Josep. L’objectiu, expliquen fonts de l’executiu balear, és deixar enrere el turisme low cost que ha imperat en aquestes destinacions durant anys cap a un “de més qualitat, sostenible i respectuós amb l’entorn”. El president de les Canàries, Ángel Víctor Torres, també es va reunir recentment amb la ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, per ajustar els projectes turístics que presentarà el Govern de les illes als objectius del pla de reconstrucció i així tenir més opcions de ser elegits i finançats.

“Tenim una sensació agredolça. Ens hauria agradat que hi hagués una partida específica per a turisme. No ens agrada que no hi hagi ajuts directes per mantenir l’ocupació, per exemple. Però sí que entrem de forma indirecta en els ajuts per a la digitalització i això ens ajudarà a impulsar els projectes en què ja estàvem treballant en aquesta línia”, explica Carlos Garrido, president de la Confederació Espanyola d’Agències de Viatges (CEAV).

“Tots els sectors volen que els fons europeus tinguin un apartat propi per tal de no haver de competir amb altres branques d’activitat. Però l’objectiu del pla és transformar el sector, per això el focus del turisme està posat en els ressorts que ho poden fer possible: innovació, digitalització i sostenibilitat”, comenta Álvaro Carrillo, director general de l’Institut Tecnològic Hoteler (ITH).

És en aquest canvi de model on hi ha el programa Next Generacion EU. “Són moltes les empreses que, aprofitant el tancament obligatori a què s’han vist abocades, ja estan treballant en els seus propis projectes de canvi”, assegura Javier Martí, soci responsable de Hospitality, Travel & Leisure per a Europa de la consultora Everis. Perquè segons diu: “No hi ha opció. El futur passa per digitalitzar-se. Repensar el model, no es pot tornar a ser com abans”.

Des d’aquesta consultora tenen molt clar quins són els fronts que s’han d’atacar per aconseguir un sector modern i competitiu. “La Covid ha ajudat un impuls que podria haver trigat anys entre els clients com les noves pràctiques touchless (evitar al màxim el contacte entre persones), recepcions automàtiques, més enfocament en aspectes sanitaris, apostes per sostenibilitat”, explica Martí. Moltes empreses ja han engegat els seus propis projectes, però la majoria del sector encara està en la fase de propostes.

Marién André, professora d’Economia Aplicada de la UB i especialista en economia del tu

Les empreses turístiques estan en caiguda lliure i els és costós pensar a mitjà termini, però també tenen l’oportunitat de construir un nou model més sostenible que deixi enrere el negoci de masses