La Vanguardia (Català-1ª edició)
Confinament a tot França
Tancament de comerços i estricte límit de moviments, però les escoles obriran La situació actual de l’epidèmia a Europa
Amb el toc de queda no n’hi ha hagut prou per frenar una pandèmia desbocada. Emmanuel Macron, va anunciar la passada nit, en una al·locució televisada des de l’Elisi, un nou confinament a tot França. La seva durada serà, en principi, d’un mes, fins al primer de desembre.
A partir d’aquest divendres hauran de tancar tots els comerços no essencials i els establiments que rebin públic. Els restaurants només podran servir menjar per emportar. La restricció de moviments serà molt severa, semblant a la del confinament que es va viure a la primavera.
Les escoles es mantindran obertes, però les universitats no; hauran d’oferir les classes de manera telemàtica. Serà necessari un certificat per sortir de casa a fer les compres d’aliments o medecines, anar al metge, visitar algun familiar vulnerable, portar els nens a l’escola o “prendre l’aire” als voltants del domicili. Les visites a les residències de gent gran es permetran, amb condicions.
Els detalls seran puntualitzats avui pel Govern en roda de premsa. Segons Macron, els serveis públics oficials continuaran funcionant de manera presencial. També continuaran operant les empreses –encara que al màxim mitjançant el teletreball–, no s’interrompran les obres públiques ni les feines de construcció ni l’activitat agrícola. El desplaçament entre regions serà autoritzat si hi ha un motiu personal o laboral que pugui acreditar-se. Les fronteres amb altres països europeus estaran obertes, no així les extracomunitàries.
El president, per provar de confortar els exasperats propietaris dels comerços no alimentaris, va dir que d’aquí dues setmanes s’avaluaria la situació per a ells, però les seves paraules van sonar més a exercici de bona voluntat, a daurar una mica la dolorosa píndola, que a propòsit realista. Atesa la situació epidemiològica, és molt improbable que el confinament es pugui relaxar tan aviat.
Macron va dir que era imprescindible donar una “frenada brutal” als contagis. Si s’hagués escollit l’estratègia de la immunitat de grup, podrien morir 400.000 persones més a França. El president va admetre que “estem desbordats per la segona onada” de la pandèmia i que aquesta segona fase serà “més dura i més mortífera”. Per al president, no era realista, factible ni èticament acceptable confinar només les persones vulnerables. Sense confinament, el creixement de contagis faria que aviat s’hagués d’escollir a quin malalt s’ingressa en una unitat
Nombre de casos diagnosticats en els últims 14 dies per 100.000 habitants
Menys de 150 casos
Entre 450 i 1.000
Més de 1.000 casos
Dades del 28 d’octubre. Entre parèntesis, morts en els últims 14 dies per 100.000 habitants
(2,5)
FONT:
Islàndia
(0,3)
(1,2) de cures intensives. No hi hauria prou llits per als malalts de la Covid-19 i per a les víctimes d’accidents o d’infarts. Macron va lamentar que ja s’hagin ajornat intervencions quirúrgiques.
La decisió s’ha pres a causa de l’allau d’hospitalitzacions i el risc de ràpida saturació de les unitats de cures intensives. En les últimes 24 hores han mort 244 persones per la Covid-19.
L’anunci es va fer amb el ja clàssic ritual d’un Macron en actitud greu i solemne, a l’Elisi, explicant als ciutadans que el sacrifici és ineludible. Aquesta crisi ha mostrat una altra vegada la verticalitat del sistema de poder francès instaurat per la V República. El president s’assessora, però al final és ell que decideix –en aquest cas sobre la vida personal, social i professional de la gent– i aquesta decisió s’escenifica d’una manera tal que queda reforçada la imatge de monarca republicà.
Abans fins i tot que Macron parlés, els líders empresarials van mostrar la seva enorme inquietud per les conseqüències de les severes restriccions. El president de la principal patronal (Medef), Geoffroy Roux de Bézieux, va alertar del perill d’un “ensorrament” de l’economia francesa. La Confederació
La mesura, almenys durant un mes, és per “fer una frenada brutal” als contagis
de Petites i Mitjanes Empreses (CPME) va cridar l’atenció sobre el fet que les empreses són molt més fràgils ara que en la primera onada de la pandèmia i que serà problemàtic assumir més endeutament per sobreviure.
De la Covid-19 no se’n deslliuren ni territoris d’ultramar tan allunyats com la Polinèsia Francesa, al Pacífic sud. En aquest paradís vacacional, que inclou les illes de Tahití i Bora-Bora, la pandèmia s’ha accelerat i amenaça uns serveis hospitalaris molt limitats. La població local presenta factors de risc com la hipertensió arterial, obesitat i diabetis. Tot i això la mortalitat ha estat fins ara molt baixa (0,34%). S’atribueix a característiques genètiques i, potser, al clima.
Els mitjans francesos han observat amb molt interès aquests dies el desconfinament de Melbourne, a Austràlia, després de 110 dies de tancament, en consolidar-se la primavera.
Aquest exemple fa témer que l’emergència a França i les mesures de confinament puguin prolongar-se fins al maig del 2021, tret d’una treva per les festes de Nadal i Any Nou.