La Vanguardia (Català-1ª edició)
Trump manté el suport entre els llatins, primera minoria dels EUA
La comunitat hispana de Culpeper (Virgínia), dividida en les presidencials
El nostre home es va criar en un entorn demòcrata. Els seus pares, els seus oncles, la seva gent, tots votaven igual. El 2008 va donar suport a Barack Obama, però el 2012 es va quedar a casa. Quatre anys després es va passar a Donald Trump. La seva història podria ser la de milers de treballadors del cinturó industrial dels EUA. Però el nostre home no és un obrer blanc de l’Oest Mitjà. Es diu Alexander Valle, té la pell morena i descendeix d’hondurenys. “Trump és el meu president”, afirma Valle, un dels milions de nord-americans d’origen hispà que en aquestes eleccions renovaran el seu suport a Trump.
Malgrat la seva afilada retòrica antiimmigració, el 2016 el republicà va conquerir gairebé un terç dels vots d’aquest grup, segons enquestes a peu d’urna. Algunes associacions hispanes qüestionaven la dada però, després de quatre anys a la Casa Blanca, els últims sondejos indiquen que un percentatge similar de votants llatins té avui una opinió positiva del president.
“Amb els republicans, soc americà primer”, defensa Valle, de 49 anys, exmarine. No li agrada “com els demòcrates han trencat les identitats de la gent en llatins, afroamericans, asiàtics...” i només pensen “en els indocumentats, perquè després els votin”, explica desbordat per l’atenció rebuda des que aquest mes va convocar un acte de Llatins amb Trump a Culpeper (Virgínia). Hi van anar unes cent persones, però l’interès, sosté, és més gran. “Els empresaris i els propietaris de negocis petits em diuen, en privat, que potser no ho anunciïn però que van amb Trump, perquè a ells els ha ajudat”, afirma, segur que el republicà “escombrarà”.
“Molta gent em pregunta que què penso dels meus germans hondurenys que arriben en caravanes i els dic que no són els meus germans, que no sé qui són. Jo vaig néixer en aquest país, he servit al meu país a l’exèrcit i soc americà primer. M’agrada el que Trump està fent amb el mur, amb l’economia i amb la seva política de seguretat per treure els criminals. Ell vol ajudar els americans, la gent que ja està aquí. L’admiro molt”. Al voltant de 32 milions de nord-americans d’origen llatí tenen de dret a votar el 3 de novembre, la qual cosa els converteix en la primera minoria racial o ètnica del país. Són ja el 13% de l’electorat i, per primera vegada, més nombrós que els afroamericans. El seu entusiasme per votar, tot i això, flaqueja. Aquest any, el 69% dels nord-americans es declara “molt motivat” per anar a les urnes; el percentatge cau fins al 54% en el cas dels llatins.
Aconseguir que votin i s’impliquin és l’obsessió de Yanet Nolasco, líder hispana de Culpeper, un dels llocs dels EUA on més ha crescut la població d’origen llatí des de l’any 2000. “Té a veure amb la falta d’informació en espanyol. La gent no sap res de les eleccions i no s’hi involucra. Però si volem canvis hem d’elegir representants que siguin bons per a les nostres famílies”. El seu vot a les presidencials serà per al demòcrata Joe Biden. “Les meves raons són immenses. El futur de DACA [el programa de protecció per a fills d’immigrants], la immigració, els nens de la frontera, la salut... Òbviament el tema de l’avortament sempre surt, però jo els dic que es plantegin si això pesa suficient en comparació amb les altres coses”. La major part dels seus coneguts votarà per Biden, diu, però admet que hi ha divisió.
“A la meva família, les eleccions sempre són un moment de discussió. És com un elefant a l’habitació que cal treure. I un cop es fora, a menjar!”.
Nolasco va ajudar a omplir de llatins el Capitoli de Virgínia per aconseguir una important reforma per als sensepapers de l’estat. Valle es presentarà a les eleccions locals. Són als antípodes polítics, però les seves formes els acosten. Bilingües, no només han adoptat la llengua anglesa sinó que tenen interioritzat el llenguatge i les fórmules de l’activisme i la política als EUA.
“Els hondurenys que venen en caravanes no són els meus germans”, diu un hispà votant del republicà