La Vanguardia (Català-1ª edició)
La bombolla del “salvatge oest”
A Hulett, poble de Wyoming que encara preserva el passat, els veïns expressen l’orgull de ser conservadors
Arribar a Hulett, a Wyoming, és el més semblant a fer marxa enrere en el temps.
“És com viure fa cent anys, com fer una mirada al passat, perquè Hulett ha canviat poc”, confessa Bob Coronato.
Aquest artista, nascut a Nova Jersey que va estudiar a Califòrnia, va descobrir fa 26 anys aquest lloc, que acull 383 habitants. Passa sis mesos a l’abric de l’àrea de Phoenix (Arizona) i els altres sis aquí, on té el seu estudi i botiga d’antiguitats.
En aquest paratge entre muntanyes va trobar l’autenticitat per dibuixar els seus retrats i escenes de cowboys i nadius americans. “Vaig tenir un xoc cultural”, assenyala.
“Quan era jove, n’hi havia molts que utilitzaven el tema de l’oest per a les seves obres i veies que eren muntatges, que no els interessava la realitat. Jo era rigorós amb els detalls, no volia coses incorrectes i per no equivocar-me buscava experiències de primera mà”, explica.
“Faig una tasca gairebé de documentalista”, afegeix. Assegura que ha gaudit mentre veia com els ranxers a cavall traslladaven als caps de bestiar per marcar-los amb foc. Això pràcticament ha desaparegut. Transportar els animals en camionetes i fer servir planxes elèctriques per imprimir-los la identificació els resulta més fàcil i ràpid. Assegura que només un grapat persevera en la tradició.
–Viure com fa cent anys... –Sí, és més fàcil. no has d’enfrontar-te a algunes de les complicacions de la societat moderna, tot és més pràctic. En un poble tan petit no ets anònim.
La cinquena etapa del viatge per l’Amèrica rural suposa una altra tirada de 550 quilòmetres, a partir de Gurley, a Nebraska.
Circulant cap al nord-est de Wyoming, el paisatge va canviant, perd perspectiva i guanya altura, en ruta cap al territori de les Black Hills. Vaques i cérvols.
El tram final a Hulett el presideix la Devils Tower (torre del diable), creació de la natura en forma cilíndrica, primer monument nacional dels Estats Units (1906), escenari de pel·lícules i atracció turística.
Aquesta roca, la pesca i la caça van propiciar la construcció d’un hotel. Un edifici modern que desentona amb la rusticitat ambiental. Dues èpoques cara a cara. Perquè al carrer principal, si un elimina l’asfalt i el cartell de “Trump 2020” de la façana del vell motel i les carretes substitueixen els cotxes, l’estampa recorda l’aura dels pioners, de finals del segle XIX.
“Això encara és el salvatge oest”, fa broma JR Butler, el taxidermista, frase que desperta rialles entre la concurrència. Aviat al matí al seu establiment, prenen cafè JR, la seva esposa Bobbi, la seva sogra Terri Johnson i dos clients, Ben Pravecek i el seu fill Paxton, un nen. No hi ha pressa.
La seva broma és fruit d’avaluar, des del punt de vista urbanita, el poc cool (atractiu) del seu treball. “Ens funciona. No venen detractors a dir-nos ‘oh, mateu animals!’ i tot això”, recalca. “No tenim aquestes diferències i confrontacions d’una gran ciutat. No ens farem mai rics fent això. Crec en el somni americà, sí, però has de treballar, no volem que ens el donin”.
Intervé la Bobbi: “No vivim amb extravagàncies. Som conservadors. Prefereixo que em diguin conservadora a radical, que són els que han perdut el sentit de la realitat i de les seves arrels”.
Fora, a la part posterior, penja un ant, escorxat i escapçat. El van caçar ahir en Ben i el seu fill, l’estrena del nen en la matèria i això cal convertir-ho en record.
“Això no és matar per matar”, aclareix en JR. “Això són 225 quilos de menjar per a la família”. A l’interior se sent la senyora Johnson. “Els de les zones urbanes no tenen ni idea d’on ve la llet, creuen que del supermercat”. Segons la Bobbi, “hi ha gent que pensa que seguim vivint en cabanes de fusta i que anem a cavall pel carrer. I, al mateix temps, entre formigó i voreres, obliden que existeixen llocs com aquest”.
En JR exposa “la doble moral” de Califòrnia, “un dels llocs amb l’aire de pitjor qualitat, encara que s’oposa a les mines de carbó perquè contaminen”. Afirma que això del canvi climàtic succeeix des dels dinosaures. “Discutirem d’això sempre, així que apreciem que ens deixin en la nostra bombolla”. El carbó és clau en aquest estat. “Trump ens ha ajudat, entén de la vida rural i de les mines, molt fetes malbé per les proteccions ambientals d’Obama”, conclou la Bobbi.
A aquesta hora, la Katie, propietària de la ferreteria, ja ha aixecat la persiana del negoci. “Simplicitat, sentit comú i bon veïnatge”, són els termes amb què defineix l’existència a Hulett. “Tenim més antílops que persones”, ironitza. Wyoming és l’estat menys poblat, amb 572.000 residents. Tot i això, ostenta dos senadors, nombre igual per a tothom. A més, el sistema de col·legi electoral o elecció indirecta, en el qual no guanya el candidat més votat, sinó que es decideix per aquells electors o representants en cada estat, els afavoreix. Un vot de Wyoming val cinc vegades més que un de Califòrnia, l’estat més dens (40 milions).
La Katie defensa el sistema, al qual s’aferren els republicans. “Dona veu a estats com el nostre. Ha funcionat durant gairebé 300 anys”, remarca. Davant la queixa per la tirania de la minoria, respon: “Els estats més densos no comprenen el paper essencial que juguem. No tindrien petroli i carbó, no tindrien els aliments de la nostra plantes de carn, de les nostres granges”.
Creu en el president Trump amb fervor. “És dinàmic, compleix el que promet, és audaç, una veu poderosa en un país que necessita un lideratge fort”.
Mare de tres fills i amb un marit veterà de l’exèrcit, no s’avorreix al poble. És una altra forma de diversió. Les barbacoes, els actes entorn de l’església o l’escola, els rodeos.
Cap a Dakota del Sud, la carretera està tallada. Quatre cowboys traslladen unes vaques com si fos una pintura de Coronato.
“Prefereixo que em diguin conservadora a radical, els que han perdut el sentit de la realitat”, diu la Bobbi