La Vanguardia (Català-1ª edició)
Un jutge investiga els fons i suposats contactes del procés amb el Kremlin
La Guàrdia Civil assegura que Rússia va oferir 10.000 soldats tres dies abans de la DUI
La Guàrdia Civil va dur a terme ahir per ordre del jutjat d’instrucció 1 de Barcelona una operació que va culminar amb la detenció de 21 persones, la majoria empresaris que van rebre subvencions de la Generalitat i que la investigació considera que van servir per finançar la maquinària del procés independentista: des de l’estada de Carles Puigdemont a Waterloo fins a la instigació d’una guerra informativa amb el suport de Rússia per desestabilitzar l’Estat. A tots ells se’ls atribueix els delictes malversació, prevaricació, blanqueig, tràfic d’influències i desordres públics pel vincle. Entre els detinguts hi ha David Madí –exmà dreta d’Artur Mas–, l’exconseller d’ERC Xavier Vendrell, i l’editor Oriol Soler, situat en l’òrbita d’ERC.
Tots tres van ser integrants de l’Estat Major del procés, un òrgan aliè a les institucions en què es donava suport a Puigdemont en el procés independentista, i la investigació els situa com a organitzadors del Tsunami Democràtic, el moviment que va coordinar les protestes contra la sentència de l’1-O.
La Guàrdia Civil va fer 31 escorcolls en domicilis, seus d’empreses i despatxos particulars, com el de Xavier Vinyals, president de la Plataforma Pro Seleccions Esportives
Catalanes, entitat què es van abonar subvencions per valor de més de 800.000 euros que van servir suposadament per sufragar l’estada de l’expresident a Bèlgica. “S’està investigant la traçabilitat de la recepció d’aquests pagaments de la Plataforma, ja que això podria estar relacionat amb el finançament que es rep a Waterloo”, diu la interlocutòria a què ha tingut accés La Vanguardia.
La sospita que va desencadenar l’obertura d’aquesta causa va aparèixer durant la investigació d’una altra en què s’investigava la presumpta desviació de fons de la Diputació de Barcelona per finançar CDC i en què van aparèixer unes converses de Víctor Terradellas, responsable de relacions internacionals del partit, en què apuntava que es necessitaven 100.000 euros per costejar les despeses de l’expresident a Bèlgica. A partir d’aquesta conversa interceptada el jutge va obrir una causa secreta que va esclatar ahir.
Tot i així, el cas va canviar de mans. La investigació a la Diputació inicialment estava dirigida per la unitat de delinqüència econòmica i fiscal de la Policia Nacional (UDEF) fins que el febrer del 2019 el jutge va decidir unilateralment i sense donar gaires explicacions passar-la en mans de la Guàrdia Civil sota la direcció del tinent coronel Daniel Baena, conegut pels informes de l’1-O. De fet, l’operació d’ahir va ser ordenada pel jutge a instàncies de la Guàrdia Civil però sense el suport de la Fiscalia Anticorrupció. La intervenció va ser batejada com a operació Volhov, nom de l’escenari on va combatre la División Azul juntament amb les tropes hitlerianes.
Una de les arestes que indagava la Guàrdia Civil eren els contactes dels independentistes amb el Kremlin per instigar una guerra informativa per desestabilitzar l’Estat. En aquesta estratègia de difusió de “notícies falses” hi haurien participat
La investigació apunta que la Plataforma Pro Seleccions va sufragar despeses de Puigdemont
L’operació de la UDEF va passar a mans de la Guàrdia Civil el 2019 amb Baena al capdavant
El jutge diu que Madí i Vendrell s’han lucrat amb la Covid i els veu amb Soler darrere Tsunami
Vendrell, Madí i Soler, que s’haurien beneficiat de les subvencions públiques per lucrar-se de manera “flagrantment irregular”, segons el jutge, mitjançant adjudicacions menors sense concurrència pública. En el cas de Soler, el jutge diu que es va entrevistar amb Julian Assange, fundador de Wikileaks, a l’ambaixada de l’Equador a Londres, en el marc d’aquesta estratègia de desestabilització de què va participar l’exespia Edward Snowden.
Aquesta campanya de desinformació que esmenta el jutge “es va activar durant el referèndum de l’1 d’octubre i va constar de “la combinació de diferents instruments: ús de xarxes socials, tuits d’Assange i Snowden, els mitjans de comunicació russos Sputnik i Russia Today, i els mitjans de comunicació tant públics com privats” en què participa