La Vanguardia (Català-1ª edició)
La Fiscalia aplana el camí de Trapero no recorrent contra l’absolució
El major ja no té comptes judicials per decidir si torna a liderar els Mossos
Set dies després de notificar-se la sentència que absol el major dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero; la intendenta Teresa Laplana, i els responsables de la cúpula d’Interior César Puig i Pere Soler, la Fiscalia ha rebutjat recórrer contra la sentència de l’Audiència Nacional, que tenia un vot particular de la magistrada presidenta. Amb aquesta decisió s’acaba, ara sí, un tortuós periple judicial de tres anys en què tots quatre van ser acusats de connivència amb els líders del procés. Després d’estudiar la sentència, el ministeri públic considera que està molt ben argumentada i que deixa poc marge de maniobra per modificar l’absolució.
El cop de porta deixa una mica més clar el camí de Trapero. Entre les peces que continuen sobre la seva taula, on reflexiona sobre el seu destí professional, la de la possibilitat del recurs no ha estat mai especialment condicionant. Des del dimecres que va saber oficialment que havia estat absolt, Trapero respira, però quan va llegir d’una tirada el centenar de pàgines de la sentència escrites pel jutge Ramón Sáez va respirar més tranquil, perquè la decisió amb prou feines deixava cap escletxa per a un canvi de criteri.
Des del cap de setmana el soroll exterior ha desaparegut al voltant de Trapero. El conseller d’Interior, Miquel Sàmper, va explicar públicament que, tot just va assumir el càrrec, el segon que va fer va ser oferir-li la restitució, i que, després de la sentència, la petició l’hi ha reiterat les vegades que l’ha vist o que hi ha parlat per telèfon, i fins i tot li ha proposat de readaptar la direcció de la policia catalana a les noves prioritats personals del major.
Trapero ha decidit agafar-se un temps per descansar i reflexionar sobre una decisió que consensuarà amb la família. Aquest temps per pensar no ha fet més que començar. Mentre Trapero manté el silenci sepulcral dels últims tres anys, qui sí que va tornar a parlar ahir va ser la seva lletrada, Olga Tubau. L’advocada es va mostrar entusiasmada i contenta amb la decisió de la Fiscalia, i va lloar l’“elegància” amb què el comunicat publicat pel ministeri fiscal destacava la traça de les parts en el procés.
Ni ella ni la resta dels advocats ni les quatre persones que van ser acusades oblidaran fàcilment que la Fiscalia demanava per a Trapero, Puig i Soler onze anys de presó per un delicte de sedició. Però en la fase final del judici, i tal com s’havia desenvolupat la vista, els fiscals van oferir al tribunal l’alternativa d’un delicte de desobediència, que comporta només una pena d’inhabilitació. Finalment dos dels tres magistrats van considerar que no hi havia indicis que avalessin l’acusació d’una possible participació o connivència dels Mossos, liderats per Trapero, amb el Govern de Carles Puigdemont per celebrar un referèndum prohibit judicialment.
El tribunal, de fet, va defensar la tesi sostinguda per la defensa del major segons la qual, en contra del que va exposar la Guàrdia Civil i la Fiscalia, els Mossos sí que van actuar per frenar tant la votació com la concentració prèvia del 20 de setembre davant la seu de la Conselleria d’Economia a Barcelona.
La sentència és de primera instància
El ministeri públic entén que la sentència està molt ben argumentada i deixa poc marge
i era recurrible davant la sala d’apel·lació de l’Audiència Nacional i, en darrer terme, davant el Tribunal Suprem.
Tot i això, ara, amb la decisió de la Fiscalia de no recórrer, es tanca qualsevol possibilitat de recurs perquè no hi havia cap acusació personada. Així, la sentència no podrà ser revisada per cap òrgan superior, ni tan sols per l’Alt Tribunal, que en la seva sentència contra els líders independentistes del procés va mantenir una tesi contrària sobre el paper dels Mossos. En aquesta primera resolució es parla fins i tot de connivència de la policia catalana amb el pla independentista, una afirmació que ara ha estat desmuntada per l’Audiència Nacional.
La Fiscalia admet que l’única possibilitat que hi hauria perquè prosperés el recurs és que la sala d’apel·lació de l’Audiència Nacional anul·lés la sentència perquè se’n dicti una altra i se celebrés, o no, un altre judici davant el mateix tribunal amb la mateixa o diferent composició, “i això últim només està previst quan s’ha compromès greument el principi d’imparcialitat, i no és el cas”.