Embolicats en la mateixa troca

Bartomeu va decidir dimitir com a president del FC Barcelona després de perdre el pols amb el Govern, però ningú no ha explicat per quina raó des de la Generalitat se li va imposar fer efectiva la moció de censura els dies 1 i 2 de novembre, les mateixes dates en què el Departament de Salut anunciava noves restriccions als ciutadans. “Castanya, sí; castanyada, no”.

Per cert, la carta que el Govern va enviar al club anava firmada no només pel titular de la Secretaria General de l’Esport, sinó també pels consellers d’Interior i Salut. És a dir, que als mateixos dirigents que ens volen tancar a casa el cap de setmana els semblava formidable que 140.000 socis fessin cua per anar a votar. Més ridícul encara, des de JxC s’ha començat a filtrar que les eleccions autonòmiques fixades el 14-F podrien ajornar-se a causa de les mesures restrictives de la pandèmia, però, en canvi, no es podia endarrerir dues setmanes la referida moció per descentralitzar el vot. Esclar que a la formació li interessa retardar els comicis tant com sigui possible per reorganitzar-se,

No s’entén que Salut avalés alhora el vot de censura i el confinament

després de trencar amb el PDECat. Com que res no és neutral en política, s’entén que Bartomeu hagi qualificat d’“irresponsables” les autoritats que li van imposar votar ara. O sí o sí. O referèndum o referèndum. L’independentisme té pressa. Waterloo ha tocat el xiulet. El Barça és la millor plataforma per seguir “apretant”.

Aquesta polèmica es va produir el mateix dia que l’Executiu català es va fer un embolic descomunal després que el conseller de Treball, Chakir el Homrani, declarés que el treball a distància i el teletreball són obligatoris per a totes les empreses públiques i privades que puguin fer-ho. Curiosament, el conseller Ramon Tremosa va defensar pràcticament el mateix a la mateixa hora. Va haver de sortir al migdia la portaveu del Govern, Meritxell Budó, per aclarir que les empreses tenen el dret a promoure el treball a distància, però res més. Durant tot el dia van anar sortint alts càrrecs a modular un discurs que va enervar patronals i sindicats.

Ara que se’ns anuncia que la Generalitat crearà l’Agència Espacial de Catalunya, una NASA de butxaca, amb 2,5 milions de pressupost, un pensa que potser és perquè aquest Govern fa temps que és a la Lluna. Els catalans no tenim president, però el Govern necessita més fitxatges que el Barça de Bartomeu. Així que caldrà esperar que no busquin l’excusa de la pandèmia i tampoc no endarrereixin ni un sol dia les eleccions.