Les detencions d’ahir

La policia judicial de la Guàrdia Civil va executar ahir una operació contra un entramat empresarial afí a l’independentisme que, presumptament, estaria finançant de manera il·legal l’estada de l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont a Waterloo (Bèlgica). En el transcurs de l’operació van ser detinguts, entre d’altres, David Madí, Xavier Vendrell i Oriol Soler, veterans activistes independentistes que el 2017, en vigílies de la fallida declaració unilateral d’independència i del referèndum de l’1-O, van formar part d’un Estat Major a l’ombra. És a dir, un reduït grup de persones amb notable influència política (però aleshores sense càrrecs de representació popular), que en aquells dies crucials van orientar i van aconsellar el llavors president Puigdemont. Tots ells han estat investigats pel jutjat d’instrucció número 1 de Barcelona, en una causa separada d’altres diligències prèvies, instruïdes per presumptes delictes de malversació de cabals públics, blanqueig i tràfic d’influències. L’historiador Josep Lluís Alay, director de l’oficina de Puigdemont, va ser un altre dels detinguts ahir (i després posat en llibertat amb càrrecs), en una operació en la qual la Guàrdia Civil va buscar una trentena de persones, va detenir-ne un total de 21 i va practicar diversos escorcolls.

L’operatiu d’ahir s’inscriu, com apuntàvem, en una peça separada i secreta del sumari instruït anteriorment relatiu a la concessió de subvencions públiques procedents de la Diputació de Barcelona a diverses institucions i fundacions vinculades a forces independentistes. Estirant el fil d’aquesta investigació es van trobar contractes públics i subvencions dels quals s’haurien beneficiat alguns dels detinguts, en àmbits com la sanitat o l’urbanisme, seguint procediments no sempre regulars. Va ser precisament una petició de Puigdemont, el juny de l’any passat, sol·licitant 100.000 euros amb què sufragar les seves elevades despeses de representació la que va posar els investigadors sobre la pista que va desembocar en l’operatiu d’ahir.

L’independentisme va reaccionar després d’aquestes últimes detencions assenyalant que ens trobem davant un nou episodi de repressió estatal. No va faltar qui va assegurar que l’únic delicte dels arrestats era la seva condició sobiranista, i que era per ella i no per les seves accions que eren perseguits. Per desgràcia, en els darrers temps hem assistit a instruccions judicials contra l’independentisme que van arrencar amb greus acusacions i van acabar en poca cosa o no res. I això va fer un exigu servei a la justícia. (Sorprenen als papers judicials revelats ahir –el mateix dia que la Fiscalia renunciava a recórrer l’absolució del major Trapero– al·lusions a una hipotètica vinculació de l’independentisme amb tropes russes). També hem assistit no fa gaire a vulneracions de la llei comeses per independentistes.

Han passat vuit anys des que el president Artur Mas va abraçar la causa independentista després de veure rebutjada a Madrid la demanda de pacte fiscal. Des d’aleshores hem assistit a diversos episodis que han estimulat, fins avui vanament, les il·lusions independentistes, també la frustració, i han polaritzat Catalunya.

Així doncs, és obligat exigir el màxim rigor a les instàncies judicials que instrueixen causes amb tanta càrrega política. No és només la sentència d’un determinat cas el que està en joc. També depenen d’aquest rigor el prestigi de la justícia, la convivència social i la reconducció d’un conflicte polític que dessagna el país. I, si fos el cas, cal demanar també comptes als qui van obrar incorrectament, per més que ho fessin guiats pels seus ideals. Perquè per sobre d’uns i altres hi ha els interessos dels ciutadans. Entre ells, una justícia lliure de sospita i una transparència que permeti conèixer al detall la gestió dels diners públics, fins al darrer euro. No hi ha cap causa política amb futur que pugui defensar el contrari.

Cal exigir rigor en les instruccions judicials i transparència en la gestió

dels fons públics