Cap a un nou confinament

Abocada la població a un confinament domiciliari que arribarà més tard o més d’hora si la situació no millora, ja hi ha qui aplega als supermercats farina, sal i llevat. L’objectiu és estar ben proveït per tornar a fer pa a casa com fa vuit mesos, quan l’elaboració d’aquest aliment es va convertir en un esport que aconseguia més i més adeptes a mesura que els implicats penjaven fotos de les seves magnes obres a les xarxes socials i, així, altres persones que no s’hi havien interessat mai les veien i decidien que elles també en farien.

–Guaita la Maite, quin pa més bonic ha fet a casa. I amb tot de sèsam pel defora. Més bonic que els del Turris!

–Bah, això també ho podem fer nosaltres. Engega el forn.

Ahir, mentre esperàvem l’ascensor, el veí del quart cinquena em va dir que, amb el que li va costar arribar a ser un mestre forner, no és cosa ara de llançar per la borda tot el que va aprendre durant aquells mesos angoixants. Però, com deien els vells en les èpoques de penúria, no sols de pa viu l’home. Des d’un punt de vista alimentari és una dita encertada. Només amb pa no sobrevius en condicions. Tot i que el pa va ocupar el número u del top ten del confinament

Com deien els vells

en les èpoques de penúria, no sols

de pa viu l’home

anterior, algunes persones o éssers van arribar a la mestria amb plats més elaborats. Recordo unes fotos de Jordi Basté, a Instagram, amb uns fideus a la cassola que havia preparat a casa seva que feien venir salivera.

Però ¿i si ens obrim a noves experiències? Jo començaria per l’ajopollo, un plat que, des que fa cinquanta anys me’n vaig anar de casa dels pares, no he menjat mai més. Els ingredients són un pollastre tallat a quarts, mig quilo de patates, quatre alls, una culleradeta de comí, sis cullerades d’oli, sal, 150 grams d’ametlles i 50 de pa. Es pelen les patates i es tallen. (Si són de les petites –de la mida aproximada d’una nou– no cal tallar-les.) Es fregeix el pollastre junt amb les patates. S’escalden les ametlles i es fregeixen. Es fregeixen també el pa i els alls, sencers, i junt amb el comí es passen pel minipímer. El resultat s’agrega a la paella on ja hi ha el pollastre i les patates. Es cobreix tot amb aigua. S’hi afegeix la sal i tot plegat es cou fins que l’aigua hagi minvat per complet i les patates siguin cuites. Si es vol, s’hi pot afegir julivert. Si no, no cal.

Com que només de transcriure la recepta materna ja he quedat baldat, no em posaré ara a cuinar-lo. Però si algú ho fa i és generós, que n’hi enviï un tàper a Bartomeu, que aquests dies no passa pel seu millor moment. Tot l’escalf, Josep Maria.