Ens prenen el pèl

El mateix dia que s’imposava l’estat d’alarma, i es limitaven les reunions de més de sis persones a tot Espanya, es va celebrar una entrega de premis organitzada per un mitjà de comunicació amb l’assistència de 150 persones del món polític i empresarial, entre les quals hi havia el ministre de Sanitat.

En la situació de crisi greu en què es troba el país, on el personal sanitari està desbordat i hi ha famílies abocades a la misèria, que encara hi hagi personatges de responsabilitat política, com el senyor Illa, que no només permetin esdeveniments com aquesta gala, sinó que hi participin, sincerament, és insultant.

Si ni Salvador Illa compleix les imposicions que ell mateix estableix, quina legitimitat moral tenen aquests acords? Mirin, senyors, estic disposada a sacrificar la meva activitat social, fins i tot l’acadèmica, si així protegeixo els més vulnerables i facilito la feina als sanitaris. Ara, no estic disposada que em prenguin el pèl.

Aina Sorribas

Barcelona en línia quan són confinats a través d’un portàtil que tenim a les aules buides. Poques classes he tingut amb tots els alumnes, que tant em falten a les presencials com a les meet.

En arribar a casa aquells que encara no hem estat confinats, ens queda respondre a tots els alumnes que volen seguir el ritme i no ho han pogut fer bé durant la jornada escolar. També ens cal anar fent les reunions telemàtiques per saber com continuar el dia a dia en aquest curs que d’èxit no en té res.

Encara hi ha moltes mancances per part del nostre sistema per poder arribar als alumnes i professors amb limitacions d’eines i connexió a internet. La bretxa social continuarà marcant aquest curs com ja ho va fer el trimestre final. Hauria de ser la prioritat de tota la societat que cap alumne es quedi sense poder assistir a les classes en línia. Eulàlia Rodríguez Pitarque

Torroella de Montgrí en un malson. Començant per totes les traves que et posen a l’hora de fer els tràmits fins al punt de no cobrar la baixa paternal. Sentim per tot arreu el tema de les persones afectades pels ERTO, la falta d’ajuda als autònoms, a les empreses..., però es fa poc ressò de la gran demora que hi ha en el pagament de les baixes paternals. Sembla que si el pare agafa la baixa al moment del naixement la cosa va més o menys bé, però els pares que l’agafen partida, a partir de la segona part de baixa, no reben el pagament, si més no, a temps.

Som famílies que hem sigut pares en aquesta època i que també passem moments molt durs quan un sou (o dos) es veu afectat. Som un altre col·lectiu que s’afegeix a la llista de les víctimes afectades per la mala gestió econòmica d’aquest país en època de pandèmia.

Idoia Farràs Fernández

Barcelona

que ya provocan desprogramaciones de intervenciones por la saturación de los hospitales. Se imponen drásticas limitaciones de interacción personal y movilidad para reducir los contactos sociales antes de tener que acudir de nuevo a un confinamiento domiciliario difícilmente soportable.

Nos encaminamos a que las salidas sean exclusivamente entre convivientes bajo un mismo techo. Ello supone un elevado coste personal, social y psíquico, dado que la relación social es consustancial a la condición humana y no se llega a suplir con las nuevas tecnologías ni las redes sociales con pantallas inertes a la permeabilidad del calor humano.

La ausencia del contacto físico puede derivar en ansiedad, tristeza, depresión, sensación de vacío, desánimo. Nos aguarda una Navidad y Fin de Año atípicos, inéditos, sin contacto social, en un obligado recogimiento del núcleo familiar más reducido, austero, lánguido y circunscrito al hogar burbuja. Habrá que aplicar varias dosis de resiliencia, estabilidad mental e inteligencia emocional. José María Torras Coll

Sabadell