La Vanguardia (Català-1ª edició)
Catalunya: com al març d’aquí 14 dies si no hi ha més restriccions
El límit tolerable és de 1.800 casos al dia, quan ara ja s’ha arribat als 5.000 Mantenir la situació actual, sense créixer, impedirà atendre la resta de patologies Els llits de crítics s’han doblat i els hotels estan avisats per acceptar pacients
Mentre s’esbrina per què s’han disparat els contagis a partir del 8 d’octubre i en tot just 20 dies a Catalunya s’ha passat d’unes mitjanes de mil i escaig infectats diaris nous a 5.000, al Catsalut observen amb profunda preocupació com tot pot tornar al terrible març d’aquí tot just dues setmanes.
Disposen d’un sistema d’intel·ligència artificial que van encarregar a la Universitat de Barcelona que els permet una previsió d’escenaris segons el nombre de casos nous, d’ingressos als hospitals i de trasllats a cures intensives. L’algoritme els indica que els 5.000 nous contagis diaris actuals, encara que s’estabilitzessin –com aparentment està passant els dos últims dies, després de dues setmanes sense bars ni restaurants–, es traduiran en 600 malalts a l’UCI d’aquí 7 dies; 900 d’aquí 14.
Malgrat haver multiplicat gairebé per dos el nombre de llits de crítics als hospitals i disposar-ne de gairebé mil, aquesta progressió impediria l’atenció a qualsevol altra patologia. Un altre març.
“Necessitem urgentment que es redueixi aquesta xifra de nous casos”, reconeix Adrià Comella, director del Catsalut. “El sistema sanitari –afegeix– pot mantenir una certa normalitat, amb tots els equips tensats, així sí, però podent-se fer càrrec de les necessitats assistencials, fins als 1.800 casos diaris”.
Aquestes xifres suposarien 300 llits d’UCI ocupades per la Covid-19, de manera que quedaria un nombre superior –més de 600– per atendre totes les altres patologies, des d’infarts fins a trasplantaments, passant per les complicacions de qualsevol cirurgia o l’agreujament d’una malaltia. A partir de 400 llits d’UCI ocupats per la Covid-19 cal començar a desprogramar cirurgies que permetin demora. A partir de 600, que pot ser la setmana que ve, se suspèn tot i només queden reserves per a les inajornables. Com al març.
“A més a més, aquest escenari pot ser molt pitjor, perquè el càlcul es basa en el fet que els 5.000 no creixen, sinó que s’estabilitzen. Però no podem descartar que hi hagi pujades sobtades, com el 8 d’octubre. Llavors estaríem realment desbordats”.
Amb aquest estat d’ànim, els serveis sanitaris miren amb angoixa les restriccions de mobilitat que s’han de decidir avui al si del Govern. Perquè la situació extrema del març i l’abril es va aconseguir resoldre amb un esforç enorme dels professionals, que van pagar un alt preu, i els centres sanitaris, però la població
Si la corba s’estabilitza d’aquí 7 dies hi haurà 600 malalts a l’UCI, i d’aquí 14, 900
estava tancada a casa. Per tant, se sabia que tard o d’hora la corba descendiria.
Va tardar dos mesos. Ara no queda tan clar que sigui així. L’eficàcia de les diferents mesures restrictives que es poden adoptar estan per veure. I no queda gaire marge per a l’error.
La gran diferència amb el març és que el sistema sanitari ha evolucionat enormement i ha guanyat anys en eficàcia. L’organització interna ha guanyat cintura, han crescut els recursos tecnològics i s’han invertit 1.800 milions d’euros extres en el conjunt del sistema sanitari públic, que cada any costa, abans de la Covid-19, uns 12.000 milions.
“Tenim gairebé mil llits d’UCI, el doble que dels que teníem al gener. Sabem com fer créixer la xarxa assistencial fins al 2.000 llits de crítics, però a costa d’inutilitzar molts quiròfans. Tenim respiradors de reserva, prou tecnologia i equips de protecció. Sabem què cal fer per atendre, com a l’abril, 1.500 malalts crítics alhora; els hospitals sociosanitaris podran ampliar els llits en 600 més; la sanitat privada també està enllaçada amb els hospitals públics com a equips de suport en diferent tipus de pacients; els hotels amb què es va comptar durant la primera onada ja estan contactats; l’atenció primària ja s’ha reforçat amb 3.258 persones, entre les quals 250 metges, 495 infermeres, 410 tècnics auxiliars i 2.100 administratius, que són fonamentals en la situació actual”, va enumerar Adrià Comella.
Tot està preparat per rebre la nova envestida de la Covid-19 i intentar evitar el gran fracàs que
“Necessitem urgentment que es redueixi el nombre de nous infectats”
seria deixar d’atendre els altres malalts perquè els casos positius es mantenen en les xifres actuals.
A fi de mantenir oberts tants recursos extra, l’estat d’alarma els facilita contractar fora, contractar estudiants d’últim curs i promoure la tornada dels que van marxar a treballar a un altre país a causa de les males condicions autòctones.
“Tota la xarxa del sistema públic oferirà estabilitat a les plantilles, perquè ens queden al davant dos anys de feina a aquest ritme, de moltíssima activitat”, assenyala el director del Catsalut.
Tanmateix, la situació d’avui, el present pur i dur, es presenta costerut i amb molt de cansament acumulat entre els professionals. “I la població no els està acompanyant com a la primavera”, lamenta Comella.