La Vanguardia (Català-1ª edició)
Es busca caixer automàtic
Sant Jaume de Llierca fa vuit mesos que no té caixer després que uns lladres intentessin emportar-se’l; l’alcalde busca alternatives
Un poble sense caixer és un poble mort”, afirmava rotund Joan Abras mentre servia els últims esmorzars abans de veure’s obligat a tancar el bar, a Sant Jaume de Llierca, un petit municipi de la Garrotxa de poc més de 800 habitants que fa vuit mesos que no té cap oficina bancària ni cap caixer automàtic. El 13 de febrer uns lladres van intentar emportar-se l’únic que hi havia encastant-hi un vehicle. Es van quedar sense botí, però el caixer va quedar inservible i l’entitat bancària no el va arribar a posar mai en funcionament. Segons un informe del Banc d’Espanya, 467 municipis dels 947 de Catalunya no disposen de sucursals bancàries o caixers automàtics, una situació que afecta uns 240.000 habitants.
Sense efectiu a les butxaques, a en Joan molts clients li paguen la cervesa o el cafè amb targeta. Quantitats irrisòries, que en molts casos no arriben als dos euros. També Núria Soler, que regenta el quiosc que hi ha a peu de carretera, s’ha acostumat a fer servir el datàfon a tota hora: li paguen els diaris, les revistes o el tabac. La fornera Micaela Aguirre va fiar moltes vegades el pa durant el confinament fins que al juliol li va arribar el datàfon que assegura que havia demanat al febrer. Amb els moviments restringits i sense un lloc d’on poguessin treure diners, l’única alternativa per als que no tenien efectiu era pagar la barra de pa un cop se l’havien menjat.
Els que més pateixen no portar metàl·lic a la butxaca és la gent gran. A Sant Jaume de Llierca, un de cada quatre veïns té més de 65 anys. La Maria Àngels, una dona de 79 anys, explica que depèn de la bona voluntat d’un amic que l’acompanya almenys una vegada al mes al banc que hi ha a la localitat veïna d’Olot, a uns 15 km.
“Aprofito per treure uns quants diners i posar la llibreta al dia”, afirma aquesta dona, que des de fa un any també té targeta, amb què paga als comerços. Però, entre les persones grans, les que disposen d’aquest recurs encara són una minoria. “Als pobles petits hi trobem a faltar molts serveis, i el banc n’és un”, afirma la nonagenària Paquita Mateus.
La pràctica totalitat del comerç de Sant Jaume s’ha adaptat a la situació. Reconeixen que, si no permetessin pagar amb targeta, “estaríem morts”. De totes maneres, això els comporta pèrdues: per cada operació efectuada, el banc es queda una petita comissió. A això també s’hi ha de sumar el desplaçament dels comerciants explica.
L’alcalde de Sant Jaume de Llierca, Jordi Cargol, té sobre la taula diverses opcions i alternatives per tornar el que considera “un servei bàsic” al poble: des de la possibilitat d’instal·lar un caixer automàtic mòbil fins a la de contactar amb una empresa privada que s’encarregui de la instal·lació i la gestió del caixer o la de pagar una quota mensual d’uns mil euros a una entitat bancària a canvi del caixer. Cargol recorda que Sant Jaume de Llierca té un polígon industrial potent i que l’absència d’aquest servei acabarà matant el comerç local.
L’alcalde de Tortellà, Josep Reig, demana a les empreses de la comarca que intercedeixin amb les entitats bancàries perquè no abandonin el municipi. “Hi ha una generació a partir dels 75 anys que s’ha quedat majoritàriament despenjada de la tecnologia, i no podem deixar-los de banda”, afirma Reig.
Altres municipis com Montagut i Oix, amb una desena de restaurants i diversos allotjaments turístics, s’ha fet a la idea que tenir un caixer és una quimera. “Fa nou anys, des que vaig entrar a l’alcaldia, que ho intento”, diu l’alcaldessa, Mònica Boix.