La Vanguardia (Català-1ª edició)
La lleona rugeix amb més força
ALBERT DOMÈNECH Barcelona
Fa tres anys, un mes d’octubre del 2017, Miriam Rodríguez es presentava mediàticament al públic espanyol participant en el concurs Operación Triunfo, en una edició que va guanyar Amaia Romero i en què va quedar en tercer lloc darrere d’Aitana. Ara el podi és el que menys l’amoïna, perquè, com sol passar amb aquestes experiències televisives, l’evolució personal i professional dels concursants és el que acaba marcant les distàncies amb aquesta etapa, que la gallega recorda amb afecte i de què no ha renegat mai, conscient del trampolí que va significar per a la seva carrera.
En aquella època portava una cabellera rossa arrissada –ara s’ha allisat els cabells i la seva imatge ha canviat una mica– que, unida al caràcter i a la personalitat que sempre va demostrar a l’Acadèmia, li va acabar atorgant el paper de la lleona, com la coneixen afectuosament els seus seguidors. Ara el seu rugit encara és més fort gràcies a un segon disc, La dirección de tu suerte (Universal, 2020), que va llançar a l’abril en format digital i que ara veu la llum físicament. “És un projecte que suposa un abans i un després en la meva carrera, no només per la feina que hi ha darrere, sinó per les circumstàncies en què el vaig llançar”, confessa l’artista en una trobada amb La Vanguardia.
Per arribar fins aquí la seva fórmula ha estat la de l’esforç constant, i és que si alguna cosa té clara la cantant, de 24 anys, és que “la bona sort és una cosa que es conrea i es treballa”. Si són molts els artistes que consideren que és important que la inspiració t’assalti treballant, passa el mateix amb la bona sort, que pot marcar no només la direcció d’una carrera, sinó també escriure el guió d’un destí que, en el cas de Rodríguez, aspira a ser llarg, per bé que ara només estigui a la rampa de llançament del seu projecte. “Visc una cosa que no em pensava que es fes realitat. Tot el que m’ha passat aquests anys està molt per sobre del que m’hauria imaginat mai”, se sincera.
I ara com ara tot el que li ha passat no és poc, ni de bon tros. Ha editat dos discos, ha fet col·laboracions de luxe –i algunes d’especials, com amb el seu amic Pablo López–, ha pogut viure una gira i en prepara una altra per al seu nou projecte, un àlbum més intens i personal que l’anterior que ha gravat entre Madrid, Londres i Mèxic, on ha pogut col·laborar amb Nick Atkinson i Ed Holloway –productors de Lewis Capaldi, Pablo Cebrián o Armando Ávila, entre d’altres–. Aquesta cursa de fons la comparteix amb persones especials com el seu germà Efrén, una de les peces angulars del seu projecte, que ara ha de surfejar amb la situació social d’alarma que vivim a causa de la pandèmia. “Sents impotència, perquè no hi ha res pitjor per a l’ésser humà que viure amb la incertesa de la vida”, confessa l’artista, que havia d’haver posat en marxa la seva segona gira al maig.
Rodríguez va aprofitar el fre de mà imposat per la Covid-19 per fer una cosa que durant tres anys li havia estat impossible: oxigenar-se. Van ser dos mesos aquest estiu en què va decidir tornar a Galícia, la seva terra, per evocar sensacions passades i retrobar-se amb la seva vida abans de la voràgine mediàtica. Ara torna amb energies renovades i consolidant també una part més bandarra i bromista, que també forma part d’ella. “Des de fora pot semblar que soc una paia molt seriosa, centrada en la meva feina, però tinc una part personal en què estic
“La bona sort és una cosa que es conrea i es treballa”, assegura la cantant gallega de 24 anys
“Des de fora pot semblar que soc una paia molt seriosa, però m’encanta fer bromes i crear bon ambient”
de broma tot el dia i m’agrada crear un bon ambient”, assegura l’artista, que remet la seva gent al clip del tema No vuelvas, que va gravar amb el còmic i actor Dani Martínez, o als seus vídeos de resum sobre com es va gestar aquest segon disc. També a la televisió amb el programa La voz, en què al llarg de les últimes edicions ha guanyat pes conreant la seva faceta d’ajudant dels coaches i fent tasques de presentació. Ve cap pas endavant? “M’encantaria algun dia ser coach a La voz kids, ja que sento una devoció absoluta pels nens”, admet. Ara com ara està centrada en la seva música, component temes nous, pensant en el seu directe i avançant que l’any que ve complirà un altre dels seus somnis: publicar un tema en gallec. I això també és estar de sort.