El morbo ven, la crueltat no

Els responsables del laboratori de fa anys que experimenten amb diferents fórmules de la perversió per aconseguir un producte que sostingui una audiència milionària que aguanta estoicament a la graella de Telecinco. Des del punt de vista empresarial res a dir, ja que la jugada els ha sortit rodona, amb un espai que pot agradar més o menys però que és capaç de crear continguts de dilluns a divendres durant cinc hores consecutives. El que va començar sent un altaveu més o menys groller i murri sobre l’actualitat de la premsa rosa ha fet un gir més aviat caníbal els últims anys. Què vull dir, amb això? Que els encarregats de maquinar l’ADN del programa han passat d’una fórmula en què esbudellaven els famosos forans a coquetejar amb el sempre perillós joc de portar al límit els seus propis col·laboradors.

No és estrany que amb aquest nou gir el plató de Sálvame s’hagi convertit per a molts en una mena de cambra de gas on per una quantitat de diners més o menys considerables s’exposen que la seva vida salti feta a miques en qualsevol moment, i al darrere la seva honorabilitat. És com si et conviden a prendre el te per explicar-te que la teva dona t’està enganyant amb un altre, que els teus pares s’han polit els diners que tenies estalviats i que un dels teus fills ha encastat el cotxe contra un fanal. I si no se’t posa bé el berenar prepara’t, perquè el sopar ja és al forn i el cas Mainat pot quedar en una anècdota.

Amb aquest panorama, semblava difícil superar el nivell de masoquisme dels ratolins que puntualment van a la seva gàbia d’or cada setmana, però els responsables ho han aconseguit amb un dels seus nous invents estrambòtics. Es tracta d’una nova secció dins el programa que han batejat com Quiero dinero i que es resumeix en aquella màxima tan antiga com el foc de fins on pot ser capaç d’arribar una persona per augmentar el seu compte corrent. La primera a provar l’experiment ha estat Chelo García Cortés, periodista amb gairebé 50 anys d’experiència a l’esquena. Una trajectòria que sembla que ara vol dinamitar acceptant el repte de passar proves entre vergonyoses i perverses amb què va sumant diners. Per això ha hagut de superar reptes propis d’adolescents amb grans, com ara quedar-se en calces, posar en compromís els seus propis companys o fer accions perverses com haver de cremar una fotografia d’Isabel Pantoja (una pràctica que amb un altre protagonista havia arribat a ser considerada delicte penal al nostre país). Amb 25.000 euros guanyats, dimarts es va plantar i no va voler ensenyar els números del seu compte corrent, i ara és Antonio David qui té l’oportunitat de fer negoci a costa de la seva dignitat. Les dades d’audiència no avalen aquesta pràctica, ara per ara. I és que molt de compte: el morbo ven, la crueltat no. I el més perillós d’encendre un ventilador de greixum és arriscar-te que en qualsevol moment la ronya canviï de rumb i t’empastifi tota la cara. I això comença a fer molt de tuf.