Els experts demanen d’integrar la salut mental en la resposta a la pandèmia

Les actituds positives i cooperatives, clau per superar les crisis personals

“Sortirem més resilients i més enfortits d’aquesta pandèmia”, va afirmar el neuròleg Facundo Manes, president de la Fundació Indeco, promotora del primer simposi de Neurociències i Benestar, celebrat ahir amb les intervencions de 16 experts europeus i americans i la participació d’un auditori virtual de 15.000 inscrits. Els ponents, entre els que hi ha Carmelo Vázquez, catedràtic de Psicopatologia de la Universitat Complutense, o Joaquín Viñas, professor del màster de Desenvolupament Personal i Lideratge de la Universitat de Barcelona, van coincidir en la importància d’integrar la salut mental en la resposta a la pandèmia.

La predicció optimista del doctor Manes es fonamenta en els efectes de crisis anteriors entre la població. La superació, va dir, depèn en bona part de l’actitud de cada persona: “Si bé hi ha moltes coses que no estan sota el nostre control, sí que podem trobar més benestar amb actituds cooperatives prosocials que ens permetin sobrepassar el pessimisme imperant”. En aquesta línia van avançar els diferents especialistes en diverses matèries, amb l’objectiu d’“oferir estratègies de contenció que millorin la qualitat de vida de les persones partint de l’evidència científica, especialment en aquestes circumstàncies de pandèmia”.

Segons Renato Oliveira, cap de la unitat de salut mental de l’Organització Panamericana de la Salut (OPS), els factors de distanciament i aïllament en el marc de la pandèmia porten conseqüències. “Perquè hi ha més por, més angoixa i incertesa. També hi ha estigma social i exclusió de persones malaltes i personal de salut. Fins ara no hi ha gaires estudis, però sabem que probablement tindrem un augment de la incidència de trastorns mentals”, va pronosticar. En aquest sentit, va afirmar que la cura de la salut mental ha de formar part de la gestió de la pandèmia, des de la comunicació institucional fins al tractament posterior.

Els efectes de la Covid-19 en la salut mental i el funcionament cerebral van ser avaluats des de diferents angles i disciplines, més enllà de la neurologia i la psicologia. Des de la influència de l’activitat física i l’alimentació, passant pel paper de les noves tecnologies o els factors de benestar al lloc de feina.

Respecte a la incidència de la pandèmia en la infantesa, Susan Walker, professora de Nutrició a la universitat West Indies (Jamaica) va subratllar la sensibilitat dels nens davant les experiències negatives durant la primera infantesa. Experiències com ara la malnutrició o l’exposició a la violència, que s’han incrementat a conseqüència de la pandèmia, incideixen decisivament en el desenvolupament cerebral dels menors. “Això redunda en els resultats escolars i és un factor de desigualtat en el futur”, va assenyalar Walker, que considera fonamental l’atenció a les famílies.

Lewina Lee, professora de Psicologia de la Universitat de Boston, va exposar estudis que demostren que l’ansietat i l’estrès agut provocats per la pandèmia han activat el nivell d’altruisme. És un dels efectes positius d’una crisi mundial que, segons estudis desenvolupats als EUA, afecta més psicològicament les dones que no pas els homes. “Les situacions d’estrès posttraumàtic han augmentat un 20% en els homes respecte a l’època prepandèmica i un 33% en les dones”.