Quan l’actitud ho és tot

ASSUMPCIÓ MARGARIT CASAS (1932-2020) Fundadora de l’Associació Catalana per al Parkinson

Eren els anys setanta quan, amb 42 anys, a l’Assumpció li van diagnosticar parkinson. El desconeixement, en aquell a època, d’aquesta mena de malalties neurològiques era general, i va crear en ella una ansietat i una curiositat que la van moure a documentar-se, a investigar, a buscar llibres, a contactar amb neuròlegs i especialistes d’universitats i associacions de tot el món, cosa que no li va ser difícil, ja que parlava cinc idiomes.

Casada i amb quatre fills, sempre va ser una dona molt activa, amb grans inquietuds i avançada al seu temps. Al principi de la malaltia l’Assumpció fins i tot podia conduir, però al cap de pocs anys va anar perdent mobilitat fins a quedar en una cadira de rodes i no valer-se per si mateixa, però això no va minvar gens ni mica la seva energia i força de voluntat.

Amb el doctor Eduard Tolosa, neuròleg especialista de l’hospital Clínic de Barcelona, i el suport del seu marit, Joan Sansalvador Serrajordia, que va ser l’eix de la seva vida, van fundar l’Associació Catalana per al Parkinson amb l’objectiu de poder conèixer més bé l’evolució i pronòstic d’aquesta malaltia crònica degenerativa, i així ajudar les persones que la patien. Al cap de poc temps es va fundar l’Associació Espanyola de Parkinson, de la qual va ser la primera presidenta. També va participar com a membre fundadora en la primera reunió internacional d’associacions de parkinson celebrada a Roma, en què es va formar la unió de països europeus, l’EPDA: European Parkinson’s Disease Association. El 1997 l’Organització Mundial de la Salut va declarar l’11 d’abril dia mundial del Parkinson, que és una malaltia neurodegenerativa, crònica i invalidant que afecta 160.000 persones a Espanya i més de set milions de persones arreu del món.

L’Assumpció va saber transmetre la importància d’una actitud positiva davant les realitats difícils de la vida, com és el diagnòstic d’una malaltia neurodegenerativa d’aquest tipus, en què la tendència a la depressió, la desesperació i l’autocompassió poden ser freqüents. “És vital la manera d’enfrontar-se a la malaltia perquè els tractaments obtinguin més bons resultats”, segons les seves pròpies paraules.

En un article escrivia: “Quan em van diagnosticar la malaltia de Parkinson no podia imaginar

Durant els 40 anys de malaltia i dolor no es va donar mai per vençuda i va transmetre optimisme i valentia

.