La Vanguardia (Català-1ª edició)
Lectors del món!
El ‘Manifest per la lectura’ d’Irene Vallejo recorda que aquesta activitat “forma part de la preparació necessària per viure en democràcia”
Sense defallir mai, la fira Liber tancarà avui les portes després de tres dies de debats i trobades digitals. L’acte més destacat ahir va ser la presentació del Manifest per la lectura, encarregat pels editors espanyols a Irene Vallejo (Saragossa, 1979), l’autora del llibre fenomen L’infinit dins d’un jonc.
“Enamorats de l’acceleració –assenyala Vallejo–, ens enlluernen les connexions instantànies, els processadors vertiginosos, el miracle de pitjar una tecla i comunicar-nos immediatament a través de distàncies immenses. Però tota aquesta tecnologia ràpida i fabulosa és filla d’una màquina que treballa a poc a poc: el cervell. I és precisament la seva lentitud el secret del seu funcionament refinat. Les idees que sustenten la nostra racionalitat demanen temps, precaució i calma per desenvolupar-se. Com va escriure l’historiador romà Tàcit: “La veritat s’enforteix amb la investigació i la dilació; la falsedat, amb la pressa i la incertesa’”.
Per Vallejo, menysprear la lectura desencadena conseqüències funestes, ja que, a més de fomentar l’empatia, com assenyala la nordamericana Martha Nussbaum, “forma part de la preparació necessària per viure en democràcia”.
Encara que tot Liber sigui digital, alguns debats es fan presencialment als platós de Barcelona i Madrid, sense públic a la sala.
L’expert en màrqueting mexicà Esteban Constante –assessor de diverses editorials per optimitzar les vendes els primers dies de sortida al carrer d’un títol– va explicar com utilitza els neurodetonants psicològics que disparen els nostres impulsos inconscients de compra. “No és veritat el que ens han explicat que la compra sigui una decisió racional i lògica”, va asseverar. Ell, en concret, va recomanar trucs per reforçar elements com l’autoritat de l’autor, l’storytelling (per exemple, com es va fer el llibre), el reconeixement social, l’escassetat (la idea que una oferta és limitada, o crear un esdeveniment exclusiu amb l’autor) i el contrast, “que fa que el llibre es vegi a la llunyania per damunt d’altres a la botiga”.
Sobre els canvis que la pandèmia ha imposat en el sector, s’emporten la palma els del sistema de distribució, amb l’auge del comerç a domicili, cosa que obliga les llibreries petites, per sobreviure, a tenir la seva oferta web. Per això Francisco Fajardo, d’Azeta, va ensenyar el servei que ofereixen als petits punts de venda: “Tenir un web de marca blanca, amb una botiga en línia, amb més de 212.000 títols en estoc per vendre’ls de manera immediata. Azeta és invisible, totes les etiquetes i noms, a més del disseny personalitzat, són de la llibreria”. Una altra eina renovada és el web todostuslibros.com, que, a més de recomanacions i rànquings de vendes, permet muntar prestatgeries temàtiques (que cadscú sigui el seu propi llibreter) o crear una agenda amb els actes que se celebraran a les llibreries properes, segons va ensenyar Jesús Rodríguez Trueba, de La Buena Vida.
L’autora, nascuda el 1979 a Corea del Sud, es pregunta com ploren –si ho fan– els éssers incapaços de sentir res. El seu protagonista a Ametlla (Fanbooks), en castellà Almendra (Temas de Hoy), un adolescent sense habilitats socials ni empatia, és un d’ells.
Won-pyung Sohn, també directora de cinema, narra la història de la Yunjae, de 16 anys. De petit no reia, no plorava, no s’enfadava, no sentia dolor... Les amígdales del seu cervell són petites com una ametlla. Tampoc no entén les bromes. La seva mare li ensenya a fingir estats d’ànim:
“Si el teu interlocutor plora, tu acota el cap”.
Diferència entre alexitímia i autisme?
L’alexitímia seria la incapacitat de sentir i expressar emocions; l’autisme implica una personalitat replegada sobre si mateixa. Alexitímia significa ‘impossibilitat d’expressar-se verbalment’, i autisme, ‘un mateix’.
S’ha infravalorat el silenci?
La vida social no tolera el silenci, ni quan el desitgem. Pot convertir-nos en marginats. Però moltes de les coses que diem s’acaben distorsionant. Per a relacions autèntiques urgeix sinceritat i cert silenci.
A la Yunjae li costa encaixar. Què cal fer amb un jove així?
Què li diria? “Tu pots”, això és el que li diria una i mil vegades, perquè crec que tots som productes de l’educació.
I quan la venci el descoratjament?
Suposo que faria com la mare de la Yunjae: sospirar mirant a l’altra banda de la finestra.
Hi ha qui menteix tant com parla. Probablement més manipuladors i menys nobles que el seu protagonista.
Una persona que no interactua amb la societat no té motius per mentir-li a ningú. No menteixes només per maldat.
En què ajuden o perjudiquen les xarxes?
No ho oblidem: les xarxes socials no són tu. És només un sistema de representació, un bit o dígit binari.
Quan som petits ens amaguem.
És instintiu. Saps que hi ha sentiments que no has d’exterioritzar i que, si ho fas, en sortiràs perjudicat.
Les dones empatitzen més amb persones aïllades?
Esteban Constante va explicar com s’activen els neurodetonants que fan comprar llibres per impuls
Em semblen més subtils, acostumen a percebre les coses d’una manera menys evident. Els homes van més a l’exactitud, al que és. Tallen les coses com el pa i no solen aturar-se, com les dones, a observar les engrunes que deixen. Molts homes ni tan sols se n’adonen... i en elles hi ha la veritat.
Quin és, a parer seu, el prejudici actual més gran?
A Corea hi ha obsessió per la riquesa, molts creuen que amb diners tot es pot fer. Penses que vius millor però, en el fons, tot se’t torna més difícil. El materialisme ha deixat enrere els valors espirituals i ara ocupa el número u de les prioritats.