La Hiroshima perd la seva sala i l’Ajuntament intentarà que continuï

En el sector teatral barceloní se li acumulen les complicacions. Si la Covid-19 ha obligat a mesos de tancament i, després de la reobertura, a aforaments reduïts, a més a més farà que una de les seves sales més noves i amb més projecció internacional, la sala Hiroshima, hagi d’abaixar la persiana a finals del 2021. La propietat de la sala del Poble Sec, que cobrava un lloguer reduït a aquest espai dedicat a la creació escènica contemporània més innovadora, ha decidit, davant la situació actual, recuperar el local per vendre’l. I el responsable de la Hiroshima, Gastón Core, ja havia decidit abaixar directament la persiana del teatre al desembre quan l’Ajuntament de Barcelona ha contactat amb ell. “Hem rebut la trucada de l’equip de Cultura de Barcelona preocupats per la situació de la sala i buscant un futur per al projecte; estem a les seves mans per veure com pot ser viable”, assenyala Core, un fet que ha motivat que decideixi aguantar a l’espai actual fins al desembre del 2021. Mentrestant es donen “un any de converses per imaginar i investigar, veure de quines maneres podem continuar i perquè l’Ajuntament i les administracions ens donin suport de manera més definitiva. Perquè afrontar financerament el 2021 sense suport real de les administracions és un suïcidi”.

Sens dubte serà un any complicat per a una sala que té un 50% de programació internacional i a què la pandèmia li ha anat desmuntant totalment el programa. “L’obertura de temporada era amb una companyia portuguesa, i la seva líder, embarassada, no va voler venir a Espanya en aquestes circumstàncies”, explica, i diu que l’últim que ha anul·lat ha estat el belga Louis Vanhaverbeke, que aquest cap de setmana actuava amb Mikado remix, un muntatge que explora els límits de la normalitat. “El projecte s’ha de repensar constantment”, assenyala Core, que així i tot ahir va presentar les dues coproduccions locals que si la pandèmia no ho impedeix es podran veure aquest novembre: The national body, de Pau Masaló, i Calle sombra, de David Espinosa.

Core assenyala que en els sis anys de vida del projecte han aconseguit una gran projecció internacional i ser seu de festivals com el Grec, però que el suport de les administracions ha estat “tímid i moltes vegades incert, algun cop fins i tot sabíem el que ens donarien per a la temporada just quan s’acabava, i això fa difícil treballar i projectar”. Per això aspira a aconseguir subvencions plurianuals per saber de quins diners disposa abans de començar i aconseguir un nou espai amb un annex per acollir artistes residents i produccions pròpies que permetin fer créixer el projecte de la Hiroshima.