La Vanguardia (Català-1ª edició)
Un antependi català pel món
El viatge extraordinari d’una peça magistral del romànic que va acabar exposada als EUA
La nostra ha estat gairebé una investigació policial”, reconeix Jesús Alturo, catedràtic de Paleografia, Codicologia i Diplomàtica. Juntament amb la investigadora Tània Alaix han resseguit el viatge d’una important obra d’art del romànic català des de Lleida fins a Baltimore, passant per París i Londres.
L’antependi, la part frontal d’un altar, de l’església de Sant Martí de Lleida va sortir de Catalunya molt probablement durant la guerra dels Segadors, espoliat per les tropes franceses que s’allotjaven a la parròquia. “Van robar obres d’art de diferents esglésies”, recorda Alturo. I no es va saber res de la peça fins uns quants segles després, quan va anar a parar a mans de Roger Fry, el conegut artista i crític britànic membre del grup de Bloomsbury.
“La biografia que va fer Virginia Woolf de Fry explica que el va adquirir el 1913 mentre vivia a París”, assenyala Tània Alaix. Dos anys després l’obra es va tornar a posar a la venda en un subhasta a les Grafton Galleries de Londres. Així va ser com en va aconseguir la propietat el col·leccionista Henry Walters. Quan va morir, el 1931, va deixar escrit que tota la seva col·lecció, inclòs l’antependi, havia de ser donada a la ciutat de Baltimore, on s’ha exposat durant gairebé 100 anys al The Walters Art Museum.
Els investigadors van analitzar la pintura sobre taula i van descobrir el nom de l’autor d’aquesta peça duta a terme al voltant del 1250, un pintor anomenat Raimundus (Ramon) que en aquella època vivia en terres lleidatanes. “Vam reconstruir les inscripcions que figuren al peu de l’obra i més tard vam saber, gràcies a un document trobat a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, que el 1261 aquell mateix Ramon va actuar com a testimoni en un acte jurídic en què una dona va donar un oliverar
L’obra, la part frontal d’un altar, va ser feta per un pintor anomenat Ramon al voltant de l’any 1250
al seu germà”, assenyala Alturo.
Els experts de la Universitat Autònoma de Barcelona detallen el moment exacte en què es va fer l’antependi. “Cal tenir en compte que en aquell temps s’utilitzava el comput cronològic conegut com a Any de l’Encarnació, que comença el 25 de març, coincidint amb l’Encarnació del Senyor. Com que a la pintura no apareix el mes, podria ser que es fes l’any 1250 o el 1251”, expliquen.
Fora d’això tenen clar que la part del text en què es reflecteix la data va ser “un retoc a la inscripció inicial, poc destra, amb una lletra més rude que la forma cal·ligràfica original”. Els investigadors, que han reflectit la seva feina al llibre L’antependi de Sant Martí de Lleida a Baltimore i altres obres de l’art medieval català, presentat dimecres, veuen especialment rellevant la iconografia del conjunt.
En aquesta obra “hagiogràfica”, una composició biogràfica sobre la vida d’un sant, es reflecteix la vida de sant Martí, que va acabar sent bisbe de Tours. Ara bé, l’obra d’en Raimundus mostra quatre escenes que no són habituals. La tercera estampa és la que sempre ha tingut una interpretació més polèmica. En aquesta hi apareixen quatre personatges: tres diaques i un bisbe que fins ara es vinculava amb la figura de Martí de Tours. “Nosaltres hem identificat, a partir de les vestidures, que el sant és un dels diaques. El bisbe és el seu mentor, sant Hilari de Poiters, l’home que va insistir perquè sant Martí, una vegada va deixar l’exèrcit romà, acceptés els ordres eclesiàstics menors que després el van portar a ser bisbe”, assegura Alturo.
“L’ideòleg de la composició havia de ser algú molt culte, amb un nivell de coneixement elevat del material literari existent”, afegeix Tània Alaix. “Per això creiem que el pintor que va fer l’antependi de Sant Martí de Lleida va seguir les directrius del rector de la parròquia, a qui no hem pogut donar nom perquè se n’ha perdut la documentació. És possible que algun dia el sapiguem, però no és probable”, conclouen els investigadors.