La Vanguardia (Català-1ª edició)
Noves eines per a la cultura
800 milions d’euros per a la reconstrucció del sector
En el repartiment dels fons europeus, l’apartat de cultura i esport és una de les deu línies “palanca” del Pla de Reconstrucció, Transformació i Resiliència, i li corresponen més de 800 milions d’euros (més el que aportin les línies transversals de transformació ecològica i digital). En aquest sentit, el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, ha explicat:
“La novena política tractora és el desenvolupament de dues indústries molt importants per al nostre país. Una és l’esport, i l’altra, la indústria de la cultura, i hi destinarem un 1,1% del total dels recursos del pla. La indústria cultural, amb una vulnerabilitat que s’ha vist i s’ha posat en relleu desgraciadament en aquesta pandèmia, no només té un valor indispensable per al desenvolupament d’una societat lliure i oberta, sinó que també és generadora de riquesa, d’indústria i, en conseqüència, d’ocupació. S’ha d’impulsar un pla per revaloritzar-la en tots els sectors”.
Al Ministeri de Cultura i Esport manifesten que de moment no poden avançar el detall d’aquests ajuts, de manera que hem recorregut a representants del sector per intentar fer un dibuix aproximat de direccions per destinarlos, des del punt de vista dels protagonistes.
La primera indústria cultural espanyola, per facturació, és el llibre. El president del Gremi d’Editors de Catalunya, Patrici Tixis, destaca tres aspectes “que ens donarien un clar impuls”.
“Primer, la modernització de les llibreries, perquè es puguin adaptar a les noves necessitats i hàbits de compra. Les llibreries són, i han de continuar sent, el punt de connexió més important del llibre amb els lectors i un agent cultural molt rellevant en la seva àrea”. Segon, “una aposta per la millora de la qualitat de l’educació que, sens dubte, repercutirà en una millora de la formació dels ciutadans i, naturalment, de l’aparell productiu de tot el país. Per a aquesta millora de qualitat seria important dedicar recursos a modernització de les biblioteques i, sobretot, dotacions econòmiques per a les biblioteques escolars, cosa que incidiria directament en la qualitat de l’educació”.
Tixis es remet al Pla de Foment del Llibre i la Lectura, avançat ahir a la fira Liber per la directora general del Llibre María José Gálvez. I, en tercer lloc, conclou, es requereix “un suport a la sostenibilitat de la nostra indústria en el capítol del medi ambient”.
Abundant en el primer punt assenyalat pel president dels editors catalans, un destacat llibreter barceloní, Lluís Morral, director literari de Laie, apunta: “Les llibreries probablement necessitaran una derrama, no un crèdit, perquè els crèdits s’han de tornar. I ajuda a biblioteques públiques perquè ens comprin llibres”. I considera que “el tema de la digitalització en general ja està bastant bastant avançat”.
En línia amb el segon punt marcat per Tixis, el gerent del Consorci de Biblioteques de Barcelona, Ferran Burguillos, assenyala: “En el context actual de crisi i pandèmia, les biblioteques són infraestructures socials, que ajuden a pal·liar reptes socials urgents com les desigualtats i l’aïllament. La prioritat de les biblioteques està en el servei a les persones, i la col·laboració entre els diferents agents (culturals, educatius, socials, empresarials...) és imprescindible per plantejar noves fórmules i projectes amb l’objectiu de fer de la cultura un instrument clau de transformació social. Nosaltres estem treballant amb agents culturals, educatius i socials en nous projectes que ens permetin incrementar l’activitat en línia”.
Per Burguillos, “a mitjà termini hem d’aprofundir en la transformació digital de processos, mètodes de treball i serveis de la biblioteca. També cal dotar de tecnologia per fer front a les necessitats de la ciutadania. La pandèmia ens ha fet accelerar i repensar nous serveis que ens permetin atendre les necessitats dels usuaris, que van canviar de manera sobtada, i aprofundir la relació amb les comunitats de la biblioteca, especialment amb les persones més vulnerables”.
Un altre sector cultural emblemàtic és el cinematogràfic. El punt de vista del president de l’Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques d’Espanya, Mariano Barroso, és el següent: “La prioritat total consisteix a reactivar la producció quan s’acabi la pandèmia, i fins i tot ara mateix. Quan va començar el confinament, es van acabar els rodatges, i això va suposar moltes pèrdues i perjudicis. Després s’ha rodat molt poc perquè les garanties són mínimes. El gran problema és que les companyies d’assegurances no cobreixen la pandèmia, i això perjudica qualsevol rodatge que no sigui d’absoluta necessitat, com els de cadenes i plataformes que han de programar. Ara les productores s’exposen a pèrdues molt voluminoses. Mentre duri la pandèmia, l’Estat hauria d’intentar cobrir el que no puguin cobrir les companyies d’assegurances. I després, amb un panorama on tot serà nou, caldrà impulsar la reactivació. N’estem parlant amb els ministeris de Cultura i Hisenda, i els demanem que busquin la col·laboració del sector públic amb el privat, amb mesures fiscals que incentivin l’arribada d’inversors estrangers. També cal donar suport a les sales de cinema, que reben un cop molt fort, en un moment en què s’està accelerant la digitalització i en què processos que haurien durat cinc anys s’estan fent en cinc mesos”.
El sector teatral s’ha vist especialment afectat. Isabel Vidal, presidenta de l’Associació d’Em