Quin conegut artista plàstic va ser porter titular de la Reial Societat?

Com al seu dia el mític Arconada, el xilè Claudio Bravo o actualment Álex Remiro, el basc Eduardo Chillida (1924-2002), que ha passat a la història com a escultor, va ser el porter titular de la Reial Societat –actual líder del campionat de Lliga– la temporada 1942-1943, quan el conjunt militava a Segona Divisió i va aconseguir l’ascens a Primera, en part gràcies a les seves actuacions sota els pals.

Àgil de reflexos, ràpid i anomenat el Gato, va ser la sensació del seu equip des que va debutar, als 19 anys, fins que una lesió aquella mateixa temporada –una entrada fortuïta del davanter Sañudo en un partit contra el Valladolid– li va trencar els lligaments del genoll. Els grans clubs van intentar, tot i això, fitxar-lo, i el Reial Madrid va ser el que va arribar més lluny, oferint-se a pagar-li les operacions i intentant que tornés a jugar. No ho va aconseguir, per la pressió contrària del pare del jugador, i Chillida es va retirar amb 15 gols encaixats en 14 partits oficials.

Què deu la seva obra escultòrica al seu pas pel futbol? Segons ell mateix va declarar, la visió espacial: “El camp de futbol és una superfície bidimensional on una pilota (...) ha d’entrar en una porteria i a l’altra. Però resulta que la porteria, entre el marc i l’àrea, és un espai tridimensional, és un díedre, i allà hi ha el porter i hi passen tots els fenòmens veritablement actius del futbol. Per tant, el porter ha de desenvolupar una sèrie de condicions molt especials d’intuïcions espaciotemporals molt ràpides i molt immediates relacionades amb aquests dos misteris, l’espai i el temps, que em fan pensar que les condicions que calen per ser un bon porter i un bon escultor són pràcticament les mateixes”.

Chillida no va tornar mai a l’estadi d’Atocha, ni tan sols com a espectador, perquè no podia suportar la intensitat dels records de la seva carrera esportiva frustrada. De vegades, a casa, es lamentava que podia haver arribat a porter de la selecció. I la seva dona, Pilar, li responia, per animar-lo: “Doncs ara series l’entrenador de l’Elx!”.