La Vanguardia (Català-1ª edició)
El Barça s’agrada
Dembélé i Messi van marcar i Pedri va tenir una actuació meravellosa a Torí
A l’estadi d’un gran d’Europa el Barça va fer un partit formidable. 24 hores de després de la dimissió de la junta de Bartomeu, el conjunt barcelonista es va regalar un triomf convincent que hauria d’haver estat més voluminós. Malgrat que va perdonar una mà d’oportunitats cristal·lines, l’equip de Koeman es va espavilar respecte al partit del Madrid i va ensenyar que sap com començar a recórrer el llarg camí que té al davant. Amb un gol inicial de Dembélé i un altre final de Messi, de penal, el Barcelona va superar el Juventus a Torí i es va posar líder del seu grup a la Champions. Una victòria que té gust de glòria en un club on tremolen els fonaments. Una actuació que ha de servir de molt a aquest equip que està ple de brots verds, com va demostrar per exemple un Pedri suprem. El Barcelona no havia vençut mai en terreny de la Juve. Història, doncs.
El Barça va sortir disparat. Amb vivor, amb vigor, amb ritme, com si encara retronés la música d’AC/ DC per la megafonia del Juventus Stadium. Res d’esperar esdeveniments, ni de llegir la situació. Res d’especular amb la pilota. La pilota per agredir el contrari. El conjunt de Koeman es va instal·lar al camp del Juventus amb decisió i aviat hauria pogut marcar. Va tenir una triple ocasió en un tres i no res. Bonucci va desactivar el primer xut de Messi, Pjanic va provar fortuna des de la llarga distància i Griezmann va deixar anar una fuetada que es va estampar al pal. Impressionant carta de presentació d’un equip desitjós d’oblidar el tràngol del clàssic.
Aquest Barcelona semblava un altre i a fe que ho estava sent. Entre altres raons perquè Koeman va agitar la coctelera i va introduir cinc canvis. Van tornar Sergi Roberto i Griezmann, va aparèixer Dembélé per la dreta, Pjanic va donar descans a Busquets en la tornada al que va ser el seu estadi i Araújo va plint la norma que quan s’inicia el replegament l’objectiu no és defensar la pilota ni el contrari sinó ocupar l’espai. En no fusionar la línies, qualsevol jugador rival que enviï la pilota a 15 o 20 metres de l’àrea del Barcelona no pot maniobrar ni té solucions per a una passada interior.
Només iniciar-se el partit i aprofitant-se que el Barcelona jugava amb les línies distanciades el just i necessari, el bosnià no va parar d’oferir-se als seus companys per ser la representació de la transició de l’esfèrica.