Punyalada de la Generalitat

Les mans donen molt de si. Hi ha qui té la mà llarga i s’emporta alguna plantofada d’una senyora o uns milions de la caixa. Aquesta vegada, la mà és institucional: el Govern de la Generalitat ha rematat un president que tenia els dies comptats, Josep Maria Bartomeu, amb l’excusa perfecta, la que serveix per prohibir que a Catalunya es disputin partits d’infantils i per exigir alhora que milers de socis del FC Barcelona poguessin exercir el seu dret al vot... aquest cap de setmana de totes les restriccions, prohibicions i limitacions!

Que a Josep Maria Bartomeu li han passat factura es podia esperar. Els reis de la destrossa estaven ressentits amb un president que va saber trampejar amb encert i diplomàcia els convulsos dies del 2017, quan o donaves suport al procés o eres un traïdor a la pàtria. Un sector del barcelonisme sempre li estarà reconegut: Bartomeu va mantenir la senyera i va girar l’esquena a la estelada.

L’inquietant ha de venir. Si per rematar un president agònic no els ha tremolat el pols i se’ls ha vist el llautó –com hauria justificat avui la Generalitat els anuncis catastròfics amb l’afany d’animar a votar milers de socis aquest cap de setmana?–, cal imaginar que l’“assalt” a la presidència del FC Barcelona mobilitzarà totes les energies i recursos, públics i privats.

Serà com allò de parar Messi dels vells bons temps “por lo civil o lo criminal”.

Naturalment, som davant una elecció democràtica, transparent i molt freqüentada. I això que el club està fet miques econòmicament!

I encara rai que també defensa les quotes de gènere...

Decidirà el president el soci del FC Barcelona, titular d’una entitat cada vegada més “anacrònica” en relació amb el model empresarial del

L’independentisme que tant detestava Bartomeu aspira al Barça; candidats: senyera o estelada?

futbol mundial. Algun dia caldrà decidir si el barcelonisme vol continuar sent “més que un club” o li convé ser un club amb avenir abans que res. Hi ha una tercera via: que els esdeveniments s’imposin mentre el debat està per començar o en fase Canaletes.

Com en tot, de la Masia al preu dels abonaments, els candidats s’han de mullar. També respecte a si mantenen el FC Barcelona al marge dels dos blocs electorals de Catalunya o consideraran acceptable que sigui una altra entitat més al servei de l’independentisme, cèlebre per la capacitat de fracturar fins i tot la casa de CiU.

En aquest afer, ja m’imagino grans equilibris i, sobretot, lliçons sobre l’art tan nostrat de la puta i la Ramoneta. La pregunta és clara: senyera o estelada?

O l’una o l’altra.