La Vanguardia (Català-1ª edició)
Què és la Superlliga europea?
El torneig aplegaria 18 grans d’Europa i el campió jugaria 38 partits, 25 més que ara
La sorpresa del comiat de Josep Maria Bartomeu va ser l’anunci que la seva junta havia formalitzat la inscripció del FC Barcelona per jugar la Superlliga europea, un torneig encara al laboratori però que promet ajuntar 18 grans clubs d’Europa i disparar els ingressos dels participants.
La Superlliga europea (no és el nom oficial, també s’estudia el de European Premier) vol ser una competició entre el bo i millor, un tots contra tots en una lliga amb dues voltes, semblant a l’Eurolliga de bàsquet. És a dir, que l’equip campió podria haver de disputar 38 partits, a diferència dels 13 que ha de jugar el campió de la Champions.
Després de la fase regular, els vuit millors equips es classificarien per a la lluita pel títol en una final a vuit en una seu amb una fórmula que seria molt semblant a la que es va utilitzar a Lisboa a l’agost a l’última Champions, a causa de la Covid-19, però amb les aficions dels clubs deixant molts rèdits a la ciutat organitzadora.
En principi, la idea comença com una lliga tancada, amb 18 equips participants (potser 16), però la voluntat és que amb el temps hi hagi dos ascensos i descensos cada temporada, per ampliar horitzons i fronteres i per deixar obert un marge de sorpresa.
El projecte ha anat avançant amb sigil. De fet, el pla de la Superlliga és arrencar just després del Mundial del 2022 a Qatar, la final del qual està prevista per al 18 de desembre d’aquell any. Evidentment, el torneig xoca frontalment amb la Champions League que organitza la UEFA, que ja ha mostrat irritació. “És difícil pensar en una trama més egoista i egòlatra”, assegura el president del futbol europeu, Aleksander Ceferin.
A més del Barça, que ja ha fet la sol·licitud d’inscripció en acceptar els requeriments la junta de Bartomeu, també Reial Madrid i Atlètic han estat convidats a unir-se a la supercompetició. De França s’espera el PSG, d’Alemanya es compta amb el Bayern i el Borussia Dortmund, mentre que a Itàlia es vol lligar el Juventus, l’Inter i el Milan. La lliga que més equips aportaria seria l’anglesa, però es podria optar per limitar el nombre de participants de la Premier a cinc, amb la qual cosa un dels sis grans –Liverpool, City, United, Chelsea, Arsenal i Tottenham– quedaria fora de la primera edició.
Curiosament, el germen d’aquesta espècie de l’NBA del futbol parteix dels dos propietaris nordamericans del Liverpool (John W. Henry) i el Manchester United (la família Glazer), que han emparaulat 5.000 milions d’euros amb el banc JP Morgan. Per això, Bartomeu va anunciar que el projecte “canviarà les perspectives d’ingressos del club”. Entre els deures encara per fer hi ha la cobertura legal del torneig, ja que els àrbitres, per exemple, depenen de les federacions de cada país i de la UEFA.
El Barcelona també ha donat el vistiplau per al nou format del Mundial de Clubs, que debutarà el juny del 2022 i es jugarà cada quatre anys. Tot i això, l’equip blaugrana encara no està classificat per al torneig i només hi participarà si guanya la Champions aquest any... o si s’imposa a l’Europa League.