Trump va per darrere i agita la por d’un confinament si guanya Biden

El demòcrata consolida l’avantatge però tem pel Col·legi Electoral

FONT:

Mai unes eleccions amb un avantatge tan aparent com la que Joe Biden treu al seu rival, Donald Trump, no han arribat a la seva recta final amb el nivell de suspens que envolta la cita d’aquest any als EUA. Mai el record de les eleccions passades no havia planat amb tanta força, ni la sensació del que està en joc havia estat tan aguda. “La nostra democràcia!”, diuen els demòcrates. “Amèrica, les nostres llibertats!”, clamen els republicans.

El president dels Estats Units, que va per sota en les enquestes, torna a recórrer a la por. Si el 2016 va atiar el temor de la immigració, en els mítings d’aquest any (en fa tres cada dia i preveu celebrar-ne fins a cinc per jornada en les últimes 48 hores de campanya), Trump alimenta la fatiga general davant la pandèmia i agita la por de mesures draconianes en cas que guanyin els demòcrates.

“Si votes Biden, els nens no tornaran a l’escola, no celebrarem junts ni graduacions, ni casaments, ni la festa d’Acció de Gràcies, ni el Nadal, ni el 4 de Juliol...”, assegura el republicà. “Aquesta és una elecció entre el boom de Trump o el confinament de Biden, la recuperació o la depressió”... El demòcrata no ha dit que vulgui promoure un tancament nacional, només que, a diferència de l’actual Casa Blanca, escoltarà els científics.

Els arguments de Trump encenen les bases però no fan gaire per acostar-lo als votants moderats o independents que li van permetre guanyar el 2016. El seu objectiu és més aviat desanimar els qui, disgustats amb la seva persona o la seva gestió de la pandèmia, es plantegin ara votar Biden. En vista de com de tossudament estable està la cursa, un gran contrast amb el que va passar fa quatre anys, no sembla que ho estigui aconseguint.

L’última mitjana de sondejos de Real Clear Politics atorga a Biden un avantatge de 7,7 punts sobre Trump, davant els 1,3 punts que a hores d’ara de la cursa li treia fa quatre anys Hillary Clinton. El lleuger repunt registrat pel demòcrata després del primer debat s’ha corregit en els últims dies per tornar al –còmode– punt en què estava al setembre.

Hi ha més senyals d’optimisme per als demòcrates. El nivell de vot per correu i per avançat indica que els EUA es dirigeixen cap a una participació històrica, del voltant del 65%, potser la més gran des de l’any 1908. En general, com més massiu és el vot, pitjor els va als republicans, i no s’ha d’oblidar que una de les claus de les eleccions del 2016 va ser que els demòcrates, perquè estaven desmotivats o perquè es van confiar, es van quedar a casa mentre l’aura d’outsider del candidat republicà connectava amb el disgust general cap a les elits del poder. “Trump no és un polític”, celebren els seus seguidors.

La mobilització dels menors de 30 anys –majoritàriament demòcrates i més progressistes que els seus pares i avis– és també una bona notícia per al partit de Biden, que gràcies als canvis demogràfics i els esforços per registrar votants poden ajudar-lo a guanyar en estats que fa dècades que estan al costat republicà i fins i tot arrabassar el Senat als conservadors.

Dues dades. Dos terços dels 800.000 menors de 30 anys que han votat per avançat a Texas no va participar en les eleccions del 2016. I, a Geòrgia, hi ha 800.000 persones registrades per primera vegada És el que va passar amb Al Gore el 2000 o, per un marge de gairebé tres milions de paperetes, a Clinton. Les victòries de Trump a Pennsilvània, Michigan i Wisconsin, per menys de 80.000 vots en total, van ser crucials per a aquest desenllaç. Això explica la por a què torni a passar el mateix. Tant Trump com Biden estan bolcant gairebé tot el seu temps, energia i diners en aquests estats, a més de Florida, l’etern estat frontissa, on tots dos van fer campanya ahir i van presentar visions antagòniques del present i futur.

Trump defensa –fins i tot en l’actual epicentre de la pandèmia, Wisconsin– que el país està a punt de derrotar la Covid-19 i acusa els mitjans de parlar del tema només per impedir que sigui reelegit. “L’any que ve serà fantàstic!”, afirma el republicà, que en els seus multitudinaris mítings presenta Biden com el cavall de Troia de l’extrema esquerra. Aquest, que ha fet de la discreció la seva estratègia de campanya, diu que Trump viu en una “realitat alternativa”.

Les enquestes preveuen un resultat disputat a Pennsilvània, així com a Florida. A Wisconsin i Michigan el demòcrata va clarament per davant de Trump, però ningú no se’n fia. Biden pot recuperar part del vot obrer perdut per Clinton en aquests estats, però aquest col·lectiu continua sent fidel al president i els demòcrates només podran guanyar-hi si les ciutadans, els joves i les dones voten en massa.

Més enllà del voluntarisme de Trump, els republicans tenen els seus propis arguments per defensarlessevespossibilitatsdevictòria i assenyalen a la reelecció d’Obama. El Partit Demòcrata també havia estat derrotat en les legislatives del 2010, com li va passar a Trump el 2018. Però quan Obama es va presentar a la reelecció el 2012, els seus fidels van sortir a votar-lo.

És el que esperen que passi el 3 de novembre amb Trump en aquells racons oblidats de Pennsilvània, Ohio i Wisconsin d’on fa quatre anys van sortir votants que ningú no esperava.

L’avantatge ara és de 7,7 punts, mentre que Hillary Clinton anava a 1,3 per davant

L’alta participació i els nous votants a Texas i Geòrgia donen esperances a l’aspirant