El Labour suspèn Corbyn, anterior líder, per minimitzar l’antisemitisme

Podria dir-se que uns pequen per excés i d’altres per defecte. Uns, a un costat de l’espectre polític, es consideren els únics ocupants legítims del poder, accepten la corrupció com a part del joc i no dimiteixen ni a la de tres. D’altres, encara que hagi passat més d’un segle des de la revolució russa i vuitanta anys des del final de la Guerra Civil espanyola, conserven la inclinació a les purgues polítiques i ideològiques.

Aquest últim és el cas del Labour britànic. El sector blairita (anomenat per alguns “moderat”) no s’ha conformat amb recuperar les regnes del partit després de la desfeta electoral de fa un any, sinó que ha estat incapaç de resistir la temptació de purgar l’anterior líder, Jeremy Corbyn, un socialista tradicional, a qui ahir va suspendre com a membre com càstig per no assumir les conclusions d’un informe sobre l’existència de conductes antisemites en el grup.

La Comissió per a la Igualtat i els Drets Humans (EHRC), després d’una llarga investigació, ha trobat el Labour de l’època de Jeremy Corbyn “responsable d’accions il·legals d’assetjament i discriminació antisemites”, i de “nombrosos errors per part del seu lideratge a l’hora d’afrontar el problema i les queixes formulades al respecte”. En la seva resposta, Corbyn va acceptar i va condemnar l’existència d’un antisemitisme “que no ha de tornar a repetir-se”, però va dir que “les dimensions del problema han estat exagerades per enemics tant interns com interns, i per bona part de la premsa”.

L’absència d’un acte públic de contrició en vista de l’informe ha estat aprofitada per la nova direcció del Labour per apartar l’anterior líder, a qui els hereus de Tony Blair sempre havien considerat un usurpador que va allunyar al grup del centre polític i va perdre dues eleccions, l’última de manera escandalosa. La purga pot obrir una guerra civil declarada entre les dues faccions, l’esquerra tradicional i la nova esquerra, amiga del gran capital i de la banca, que de vegades no arriba ni a socialdemocràcia.

El successor de Corbyn, Keir Starmer, ha aprofitat la conjuntura per posar terra pel mig amb Corbyn (a les ordres del qual va servir), i procurar recuperar el vot jueu, igual que està intentant captar el dels vells votants laboristes desencisats del nord d’Anglaterra que s’han passat a Johnson. La seva tàctica és com la de Joe Biden als Estats Units, ser el més neutral i avorrit possible, passar desapercebut i deixar que el primer ministre s’autodestrueixi. La diferència és que per a les eleccions nord-americanes falten quatre dies, i per a les britàniques quatre anys.