ERC i els diputats del PDECat voten a favor del decret, i JxCat s’absté

no va estar exempt de retrets i advertències de Gabriel Rufián al Govern espanyol. En la seva intervenció hi va haver pulles als seus socis a la Generalitat de JxCat, a qui va exigir, sense esmentar-los, altura de mires: “Per voler i merèixer un Estat, i nosaltres el volem i el mereixem, cal tenir sentit d’Estat”. I en les rèpliques es va dirigir a la població, no pas a ses senyories, per advertir que venen “mesos terribles” i que els que parlen d’un relaxament per

Nadal, “senzillament menteixen”.

Aquesta franquesa amb què parlava Rufián va ser a la que es va ajustar el portaveu del PNB, Aitor Esteban, gairebé com un heterodox vint-i-tresè ministre que reivindicava la seguretat jurídica que ofereix el decret per a les comunitats autònomes: “Ningú no té cap interès a perjudicar l’economia o la ciutadania, i les autoritats autonòmiques retiraran les mesures com més aviat millor, però no llancem el missatge que ja està fet; siguem responsables i diguem a la gent que no sabem quan passarà, que va per llarg i que no sabem quan estarà a punt la vacuna”, va adduir. Esteban va retreure al PP que reivindiqués pròrrogues quinzenals com les de la primavera: “Allò va ser una bogeria”.

La votació va servir, això sí, per visibilitzar la divergència entre les dues formacions exconvergents –dins l’anomenat grup plural–, JxCat i el PDECat. Així, Laura Borràs, portaveu de JxCat, intervenia per defensar les seves esmenes i criticar la redacció del decret, que justificava la seva abstenció. Perquè, va subratllar, tot i que va ser sol·licitat per la Generalitat, entre altres governs, l’Executiu va canviar els termes i va ampliar els terminis. Els quatre diputats de Junts es van abstenir perquè tampoc no van aconseguir en la negociació amb el PSOE que les seves esmenes fossin admeses. Alhora Borràs va tenir retrets per a Esquerra, que sí que va aconseguir col·locar les seves esmenes, consistents en les compareixences mensuals del ministre i bimestral del president: “No abaixem tant el llistó”, va ironitzar.

Davant, els quatre diputats del PDECat, encapçalats per Ferran Bel, van decidir votar a favor del decret, malgrat que tampoc no van veure aprovades les seves esmenes. Bel va assenyalar que, tot i que el decret no assolia en absolut les seves aspiracions, la pregunta que s’havia de respondre era si la Generalitat i els ciutadans catalans estarien “millor o pitjor” amb l’aprovació del decret, i que aquesta havia estat la base de la seva decisió. En la votació posterior hi va haver una circumstància xocant: els diputats del PDECat es van abstenir amb les esmenes de JxCat, però aquests últims van votar contra les dels seus companys. Malgrat aquest pessic de monja, Bel va aclarir –davant la fregada de potetes de mosca que es percebia en un sector de l’hemicicle i de la premsa– que el subgrup que formen amb JxCat no es trencarà. Aquest és l’acord, va dir, tot i que vindrien més votacions en què podien tornar a votar en sentit divers. Pròxima estació, pressupostos.