El setge de Leningrad

Imaginem tots els problemes d’aquest país, més el que està caient a França: una nova i terrible onada de terrorisme islamista, més un seriós enfrontament amb Turquia.

Imaginem també, a l’altra banda de la imaginació, tots els problemes d’aquest país gestionats amb la cultura de cooperació política i social que subsisteix a Alemanya i altres nacions del centre i nord d’Europa, malgrat els esguerros i descosits que també hi passen.

A la modesta Espanya tenim epidèmia, tenim una perspectiva social i econòmica molt preocupant, tenim el xotis de la Comunitat de Madrid, una Generalitat catalana sense rumb i deu mil soldats russos a disposició de la independència de Catalunya, segons una instrucció judicial en curs que pot acabar dibuixant una caricatura dels afers seriosos que pretén investigar.

Sostenen Espanya en aquests moments la tensa calma de la gent, la concertació dels sindicats i la patronal, la serenitat de les ciutats-contrafort com València, Bilbao, Sevilla, Màlaga i A Coruña, la tranquil·litat de totes les altres capitals de província, més la santa paciència de les ciutats petites i dels pobles. Sense aquesta Espanya tranquil·la, l’actual Govern central ja s’hauria enfonsat, com van començar a calcular al març alguns importants operadors polítics, mediàtics i econòmics. Sense les províncies tranquil·les, sense la concertació social i sense els fons europeus ja seríem en una altra fase, ja que és molt difícil governar Espanya, per no dir que impossible, amb el Gran

Madrid obertament en contra i amb Catalunya a l’interior d’un sac de nervis.

Per gestionar una situació tan complexa, Pedro Sánchez s’ha empescat un Bundesrat de butxaca. Ha convertit el Consell Interterritorial de Salut en una mena de Senat federal, de manera que en aquests moments compta amb dues majories: la majoria federal autonòmica i una majoria al Congrés dels Diputats,

quan aconsegueix que coaguli. Ahir ho va aconseguir, sumant Ciutadans i ERC, amb divisió de Junts per Catalunya. Contra aquesta doble majoria s’estavellen la insubordinació del govern regional de Madrid i l’estratègia de xoc de Vox. Pablo Casado és ara presoner de les seves paraules en la moció de censura. Ahir va haver d’abstenir-se. Queda clar que algú intenta propulsar Isabel Díaz Ayuso com a possible alternativa a Casado per buscar una reconciliació del PP amb l’ofès electorat de Vox.

Hi haurà pressupost. El Govern central controla ara el tauler però tot és molt provisional. Sánchez hauria fet bé de prendre ahir la paraula en el ple del Congrés dels Diputats. L’orgull no puntua en la situació actual. El Bundesrat de butxaca podria convertir-se en una insuportable olla de cols si la situació sanitària empitjora encara més.

Tot és fràgil en un país on l’última operació de la Guàrdia Civil a Catalunya ha estat batejada amb el nom d’una batalla protagonitzada el 1941 per les tropes hitlerianes i la División Azul per intensificar el setge a Leningrad. Operació Vólkhov. A l’afligida França, a la desordenada Itàlia i a la sòlida Alemanya federal i democràtica ja s’hi hauria obert un expedient disciplinari.

El Govern central es dota d’una doble majoria (autonomies i Congrés) en un país molt avariat