Estàvem avisats

Un informe publicat el 2016 per la Comissió per a la Creació d’un Marc Mundial de Riscos Sanitaris per al Futur (GHRF), grup internacional d’experts independents convocats per l’Acadèmia Nacional de Medicina dels Estats Units, calculava que hi havia un 20% de probabilitats que es declaressin quatre o més pandèmies al llarg dels cent anys següents i una alta possibilitat que una d’elles fos de grip. Així que el món estava avisat i va mirar cap a una altra banda, no fent atenció a les recomanacions dels científics.

El coronavirus està fent reaccionar els governs –uns més que d’altres–, perquè la veritat és que els països que inverteixen més en salut han pogut donar una millor resposta a aquesta crisi sanitària. Itàlia i França figuren entre els països que han decidit regar amb la mànega dels diners els ministeris dedicats a la salut pública, després del desastre de la pandèmia. A Espanya, els pressupostos milloren substancialment, però menys del que seria necessari. El Govern espanyol ha decidit dedicar a la sanitat gairebé

Un grup de científics va alertar el 2016 del risc de patir una pandèmia

3.000 milions del fons comunitari per reanimar l’economia, un 75,3% més que l’últim any. Si baixem al detall, les grans partides són els 1.018 milions per comprar vacunes contra la Covid-19, els 1.098 milions per millorar l’atenció primària i els 400 per renovar les tecnologies. Alguna cosa és, però la sensació és que han anat amb el fre de mà posat. Itàlia, per exemple, ha pressupostat 4.000 milions propis i 6.000 milions més dels fons europeus, xifra que li permetrà contractar 30.000 metges i sanitaris.

En el cas de Catalunya, el pressupost aprovat no situa encara la despesa de la sanitat a l’altura del 2010. El govern d’Artur Mas, apressat per la crisi econòmica i el deute galopant, va retallar gairebé 1.600 milions en quatre anys en el capítol de salut pública, que no va ser la millor de les idees. Això va suposar menys sanitaris i menys llits d’hospital. Només hi va haver una altra comunitat autònoma que encara va fer més mèrits en les retallades, Castella-la Manxa, sota la presidència de Dolores de Cospedal.

El Govern central ha aclarit que l’any vinent assumirà a més la meitat del dèficit de les comunitats autònomes, que són les que gestionen la sanitat i donen el servei, la qual cosa ve a ser l’1,1% del PIB. L’escriptora Françoise Sagan va definir la felicitat com gaudir de bona salut, dormir sense por i despertar sense angoixa. I per això resulta imprescindible una bona sanitat que ens ajudi en els tres casos.