El fil que arriba a Moscou

Es poden imaginar la vergonya que passaríem tots si les nostres converses en la intimitat o les que es mantenen per telèfon amb persones de confiança veiessin la llum pública. Com a mínim ens posaríem vermells. Les paraules gravades per la Guàrdia Civil a qui es coneix com l’Estat Major del procés produeixen una certa incredulitat i esgarrifança.

Però el que importa són els fets si demostren una relació entre els investigats i els negocis que s’hagin pogut realitzar amb l’ajuda o la complicitat del Govern. Es tractaria de delictes de corrupció.

És prematur treure conclusions després de la investigació judicial que s’ha prolongat moltes hores i que afecta el nucli dur que facilitava el finançament i l’estructura de la mansió de Carles Puigdemont a Waterloo. Una cortina de misteri ha envoltat el cost de la intendència de l’expresident en un barri benestant dels afores de Brussel·les. Qui ha pagat tot el dispositiu?

La connexió russa és inversemblant quan Víctor Tarradellas, responsable de les relacions internacionals del partit de Puigdemont, parla de deu mil soldats

La intervenció del Kremlin en la causa independentista seria

per debilitar la UE

russos i el suport de la Xina a la causa de la independència de Catalunya. No es tracta d’això.

Qui hagi seguit el canal Russia Today, un òrgan de propaganda rus que és accessible a qualsevol ciutadà espanyol, haurà pogut comprovar l’enorme simpatia amb la causa de l’independentisme. El gener del 2019 Carles Puigdemont oferia una entrevista al diari Komsomólskaia Pravda , en la qual presagiava “unes relacions estretes i amistoses amb Rússia” quan Catalunya fos un Estat. També lamentava la reacció de la UE “davant una situació que ha portat els líders independentistes catalans a la presó i a l’estranger”.

No sé de què van parlar Julian Assange i Oriol Soler en una llarga entrevista a l’ambaixada equatoriana a Londres. El que sí que vaig comprovar va ser els centenars de tuits en anglès que Julian Assange va publicar a favor de la causa independentista a partir de l’octubre del 2017.

És un fet acceptat la intervenció de Rússia en les eleccions de Donald Trump, en el Brexit, a favor de Salvini a Itàlia i en tots els moviments que puguin deteriorar la UE des de dins. Catalunya ha estat i és al tauler internacional, i el Kremlin ha jugat les seves cartes no tant per ajudar la causa independentista sinó per debilitar Europa.

Serà interessant estirar aquest fil per veure fins a quin punt la frivolitat es va apoderar d’algunes ments oficials i en l’ombra del procés que es pensaven que es podia jugar amb una cosa tan seriosa com les fronteres europees.