La Vanguardia (Català-1ª edició)
La mobilitat urbana centra els reptes de la ciutat intel·ligent
L’ús de la tecnologia pot transformar sectors com el del repartiment de mercaderies per reduir la contaminació
Tres de cada quatre persones del continent viuen en ciutats, però en la rifa dels fons europeus de recuperació són els estats i les regions els que tenen el dret a licitar. Els grans ajuntaments aixequen la mà per reivindicar el seu paper i els sectors econòmics que tenen la seva raó de ser en les acumulacions urbanes busquen la manera d’aprofitar una oportunitat que ningú no vol deixar escapar.
“Està demostrat que cada euro invertit en innovació en una ciutat té més retorn que si es fa a escala de regió”, indica Daniel Serra, de l’EIT Urban Mobility, el laboratori d’innovació de creació més recent de la Unió Europea, instal·lat a Barcelona des de fa dos anys i amb la missió de “transformar les ciutats en llocs neutres en carboni actuant sobre la mobilitat”.
Prenent com a punt de partida l’objectiu d’aconseguir uns llocs més habitables i connectats, les aproximacions possibles als fons europeus des del sector de les ciutats intel·ligents són molt diverses. “La smart city és un concepte polièdric. Parlem de mobilitat, però també d’amabilitat, de participació ciutadana...”, defineix Esteve Almirall, director del centre d’innovació en ciutats d’Esade, que considera que “hi ha coses molt més interessants que incorporar sensors a tot arreu”.
Els sensors van ser els protagonistes del sector quan va emergir, fa una dècada. A la primera edició de l’Smart City Expo World Congress de la Fira de Barcelona, el 2010, els expositors mostraven amb orgull els aparells que pretenien instal·lar per tota la ciutat. Amb el pas del temps, la indústria dels sensors va deixar pas a les solucions. Aquesta és la qüestió ara, l’aplicació. Les dades (el petroli del segle XXI) i el que aconsegueixen és la veritable clau de les ciutats intel·ligents. El què s’imposa al com. Per Tomás Díez, director del Fab Lab de Barcelona, “les smart cities són com el sexe en l’adolescència: tothom en parla, però ningú no ho ha fet de debò. I això és perquè no hi ha un concepte, sinó interpretacions d’aquest concepte”.
Dins d’aquest esperit d’indefinició molt més eteri que les anteriors temàtiques tractades en aquesta sèrie de reportatges de
el sector de les pot emmarcar una gran part de les seves propostes en els grans calaixos de sastre de la transició ecològica i la digitalització, dos dels principals àmbits que estructuren els fons del pla europeu de recuperació.
“La millora de Rodalies, per exemple, és una qüestió crucial des del punt de vista de les ciutats intel·ligents perquè permetria solucionar el complicat problema de la mobilitat a la regió metropolitana, i això ajudaria a avançar cap a l’objectiu d’una ciutat climàticament neutra”, assegura Pilar Conesa, directora general de la consultoria de ciutats intel·ligents d’Anteverti, i deixa clar que, quan es parla d’aquest tema, es va molt més enllà de les fronteres administratives de la capital catalana. Es fa imprescindible tenir visió metropolitana per afrontar els reptes del present.
La mobilitat urbana és una de les qüestions centrals que opten a finançament europeu. La construcció de noves infraestructures és la via fàcil i més visible, però hi ha altres aproximacions que poden capgirar les ciutats sense necessitat d’engegar una tuneladora. “Necessitem pensar menys en infraestructures i més en serveis”, assenyala Daniel Serra. L’exemple més clar és la logística urbana. Els carrers s’estan veient desbordats per les furgonetes que van portant paquets fins a la porta de les cases dels compradors. Representen un 20% de la circulació a Barcelona i un percentatge encara més alt de la contaminació derivada del trànsit. L’execució de projectes de repartiment de l’última milla mitjançant nous nodes de distribució i vehicles ecològics és una de les opcions amb més capacitat de transformació de les urbs. És un aspecte en què l’Ajuntament de Barcelona fa anys que treballa, però no li acaba de donar l’empenta necessària per fer-ho realitat malgrat que té tots els estudis fets.