La Vanguardia (Català-1ª edició)
El laberint de Buenos Aires
Els nous propietaris de la finca modernista hi volen fer un hotel; els veïns, equipaments; i l’Ajuntament, expropiar-la
Els nous propietaris volen que els deixin aixecar un complex turístic de luxe, molts veïns del barri de Vallvidrera prefereixen que aquesta finca modernista històrica es dediqui a equipaments i habitatges assequibles, l’Ajuntament insisteix que està ben disposat a expropiar l’immoble... Això és el laberint de la casa Buenos Aires, aquesta residència d’ancians de la congregació religiosa Pare Paüls que va tancar fa vuit anys i que els Mossos d’Esquadra van desallotjar abans-d’ahir en una llarga i tensa jornada plena d’aldarulls. Sí, al laberint de la casa Buenos Aires també hi ha un bon grapat d’ocupes i també una tempesta política.
“Els ocupes eren del barri –explica Clara Raich, de l’associació de veïns Mont d’Orsà de Vallvidrera–, molts fills de gent del barri que van haver de marxar perquè no trobaven pis... i des que van prendre la casa Buenos Aires, fa un any i mig, la van obrir a les entitats del barri. Aquí les associacions de veïns ens reunim sovint, hi assajava la coral, s’hi va instal·lar una cooperativa de consum, hi van organitzar un bingo per a la gent gran, hi van muntar projeccions, xerrades, ioga... Als barris de muntanya tenim un dèficit d’equipaments i d’habitatge assequible. Ara ens han tornat a tancar el centre cívic, però va estar tancat molt de temps per culpa de la seva mala ventilació”. L’associació de veïns Mas Sauró també va signar un manifest per condemnar el desallotjament. La veritat és que molts veïns dels voltants van intentar frenar-lo. “Volem que l’Ajuntament adquireixi la finca, que l’expropiï d’una vegada, tal com va dir, i que obri un procés participatiu perquè els veïns en puguin decidir els usos finals”. El manifest de condemna del desallotjament també destil·la una certa inquietud entorn dels plans municipals.
El govern de l’alcaldessa Ada Colau està actuant seguint les demandes veïnals. Al juliol va aprovar un nou planejament perquè l’Ajuntament pugui aconseguir aquesta finca, en canviï la qualificació i faci equipaments i 37 pisos per a persones grans i joves. D’aquí poques setmanes, probablement al atacar les formacions que li van donar suport a l’hora d’engegar aquest procés, ERC i JxCat. Els comuns creuen que podrien haver fet més per evitar el desallotjament, i que el nou escenari fa perillar l’expropiació. JxCat li va respondre que si al seu dia hagués catalogat la casa Buenos Aires l’operació immobiliària s’hauria aturat fa molt de temps, que els últims cinc anys ho haurien pogut fer.
Ara la casa Buenos Aires sembla als llimbs. Diversos vigilants hi estan apostats. A les seves dependències encara hi ha imatges religioses i restes de la seva ocupació, com ara un magatzem ple de roba per repartir. I també algun bidó ple de ciment, per encadenar-s’hi i frenar el desallotjament. Els seus mosaics i els llums rememoren la seva antiga esplendor. I quan es mira per les finestres es comprèn perquè aquí, abans que hi muntessin una residència, ja hi havia funcionat un hotel a finals del segle XIX. La casa Buenos Aires és un caramel des de fa més de cent anys.