El coronavirus és més contagiós ara que quan va arribar l’hivern passat

Ha evolucionat per infectar amb més eficiència però no és més virulent

FONT:

El virus de la Covid-19 és ara més contagiós que quan va arribar l’hivern passat però no s’ha tornat més virulent, segons coincideixen a assenyalar diferents estudis que han analitzat com ha evolucionat el SARS-CoV-2 des de la seva aparició.

El patogen ha adquirit la capacitat de transmetre’s amb més eficiència gràcies a una mutació genètica que li ha permès modificar la proteïna S (de l’anglès spike o espícula). Aquesta és la proteïna que el virus utilitza com a ganxo per fixar-se a la membrana de les cèl·lules humanes i poder infectar-les.

La mutació, anomenada D614G, li permet agafar-se a les cèl·lules amb més eficiència, segons una investigació de la Universitat de Massachusetts (EUA) presentada al servidor BioRxiv. Noves dades presentades aquesta setmana a la revista Nature mostren que la mutació accelera la proliferació del virus a les vies respiratòries altes però no als pulmons.

La multiplicació accelerada del virus explica que les soques dotades d’aquesta mutació siguin ara hegemòniques al món. Atès que les persones infectades amb aquestes soques produeixen i emeten més quantitat de virus, poden contagiar més fàcilment altres persones.

Les noves dades expliquen també que el coronavirus no hagi evolucionat cap a una virulència més forta, ja que la mutació D614G no eleva el risc d’afectar els pulmons i causar pneumònia.

Els coronavirus que circulen ara descendeixen d’una soca identificada per primera vegada en una mostra d’un pacient d’Itàlia del 20 de febrer. En aquell moment no se sabia encara que aquesta soca es convertiria en dominant. Van ser científics dels EUA els que van reconstruir la seva història en una investigació publicada el 20 d’agost a la revista Cell.

Van demostrar que els virus amb la mutació D614G es van estendre ràpidament a tot Europa i a la resta del món. A finals de març la mutació ja era en un 60% de totes les seqüències del SARSCoV-2 analitzades a escala global. Al maig, ja era en un 90%. I a finals de juny, gairebé en un 100%.

Però quedava el dubte de quin era el motiu d’aquesta ràpida expansió. Podia ser que la mutació fos beneficiosa per al virus i li donés un avantatge competitiu respecte a altres soques, que serien eliminades per selecció natural. O bé hi podia intervenir el que en biologia es diu l’efecte fundador, segons el qual les característiques

25/X

25 octubre

25/X genètiques d’una població (en aquest cas, una població de virus) descendeixen dels primers individus que la van fundar.

Dues noves investigacions presentades aquesta setmana sustenten la primera hipòtesi. A la revista Nature, científics de la

El SARS-CoV-2 ara té més capacitat de proliferar a les vies respiratòries altes

Les variants del virus amb la mutació D614G ara són hegemòniques a tot el món

Universitat de Texas (EUA) han publicat els resultats d’experiments en què han comparat l’activitat de virus amb la mutació D614G i de virus sense la mutació.

En cèl·lules i en teixits de l’aparell respiratori humà, han observat que els virus SARS-CoV-2 que tenen la mutació produeixen fins a 2,4 vegades més nous virus que els que no la tenen.

En experiments amb hàmsters, la càrrega viral a les vies respiratòries altes ha augmentat molt més en els animals infectats amb virus mutats. Als pulmons, en canvi, no s’ha observat una diferència significativa en la càrrega viral. Tampoc no s’ha vist que els animals perdessin més o menys pes segons el tipus de virus que se’ls va inocular, cosa que suggereix que la mutació no agreuja els símptomes de la Covid-19.

Els investigadors han fet un experiment addicional en què han infectat animals amb les dues soques del virus alhora. Ràpidament, els virus mutats s’han convertit en majoritaris i els no mutats s’han vist arraconats. Fins i tot quan un 90% dels virus que s’han inoculat no tenien la mutació, el 10% que sí que la tenien han proliferat més ràpidament i s’han convertit en dominants des del primer dia.

En una altra investigació presentada al servidor BioRxiv, un equip internacional de científics de Suïssa, Alemanya i els Estats Units han confirmat que els virus SARS-CoV-2 dotats de la mutació D614G es fixen amb més eficiència a les cèl·lules humanes i proliferen més en cèl·lules de les vies respiratòries altes.

Els investigadors han analitzat l’activitat del virus en hàmsters, ratolins i fures i han comprovat com la mutació augmenta la capacitat del virus de multiplicar-se i de transmetre’s a altres animals en les tres espècies.

“Hem demostrat que [la mutació] D614G augmenta la replicació viral a les vies respiratòries superiors. Aquest descobriment té implicacions importants per comprendre l’evolució de la pandèmia de Covid-19”, escriuen els investigadors de la Universitat de Texas a Nature.

L’eficiència més gran del coronavirus per propagar-se pot explicar en part el ràpid augment de casos registrat a Europa les últimes setmanes. Però “hi intervenen també altres factors”, adverteix Daniel Prieto-Alhambra, farmacoepidemiòleg de la Universitat d’Oxford (Regne Unit). Destaca, per exemple, “la tornada de la mobilitat després de l’estiu, la tornada a la feina i la socialització en espais interiors”.

Un altre factor que hi ha influït, afegeix el viròleg Adolfo GarcíaSastre, de l’hospital Mount Sinai de Nova York, és el rastreig insuficient de contactes que hi ha hagut a Espanya i en gran part d’Europa. Al principi “la corba comença a pujar sense que ens n’assabentem gaire, perquè gairebé no puja”, explica GarcíaSastre. “Però arriba un moment que ha pujat tant que el diagnòstic i el rastreig són insuficients, i llavors la corba es dispara, perquè els casos comencen a multiplicar-se a una velocitat logarítmica”.

La transmissió més alta és un dels factors que pot agreujar la segona onada a Europa