La Vanguardia (Català-1ª edició)
El planeta s’ha de rearmar contra pandèmies “més freqüents i mortals”
Els experts demanen de frenar la desforestació i el comerç de fauna salvatge
L’home ha sacsejat el bosc i aquest l’hi ha tornat amb una pluja de coronavirus. Ho diu l’escriptor Andreas Malm a El murciélago y el capital (Errata Naturae). I és la tesi, en forma d’alerta oficial, que recull en un informe la Plataforma Intergovernamental de Ciència i Política sobre Biodiversitat i Serveis dels Ecosistemes (IPBES), el panel d’experts en biodiversitat de l’ONU.
Les pandèmies emergiran més sovint en el futur; també s’expandiran més de pressa, causaran més mal a l’economia mundial i mataran més persones que la Covid-19. Tot això passarà llevat que la humanitat abordi un canvi transformador a fi d’afrontar les malalties infeccioses i modifiqui les seves relacions amb la natura.
Els experts coincideixen que “escapar de l’era de les pandèmies és possible”, però requereix un canvi radical per situar el focus d’atenció en la prevenció i no a esperar que arribin les vacunes (“un camí lent i incert”). El document demana que es freni la desforestació i el comerç de fauna salvatge, aturar les invasions d’enclavaments naturals que són focus dels coronavirus i crear una associació intergovernamental sobre salut i comerç a fi de reduir les malalties zoonòtiques amb participació del sistema de les Nacions Unides.
La Covid-19 és la sisena gran
Entre 540.000 i 850.000 virus encara podrien infectar les persones, assenyala l’informe
pandèmia registrada des de la de la grip del 1918, i malgrat que té l’origen en els patògens allotjats per animals, “la seva aparició ha estat impulsada completament per les activitats humanes”, recalca el document. Hi ha 1,7 milions de virus més per descobrir allotjats en mamífers i ocells, mentre que entre 540.000 i 850.000 virus podrien tenir capacitat d’infectar les persones.
“Les mateixes activitats humanes que impulsen el canvi climàtic i la pèrdua de biodiversitat també generen el risc de pandèmia a partir dels seus impactes en el nostre medi ambient”, assenyala Peter Daszak, president d’EcoHealth Alliance i president del grup de treball creat per l’Ipbes. “Els canvis en la manera com utilitzem la terra, l’expansió i intensificació de l’agricultura, a més del comerç, la producció i el consum insostenibles alteren la natura i augmenten el contacte entre la vida silvestre, el bestiar, els patògens i les persones. Aquest és el camí cap a les pandèmies”, resumeix Daszak.
La destrucció dels hàbitats forestals (tales, expansió agrícola, granges, assentaments...) comporta que patògens que abans estaven confinats en llocs inaccessibles puguin entrar en contacte amb l’espècie humana.
Un 70% de les malalties emergents i gairebé totes les pandèmies conegudes (grip, VIH/sida, Covid-19...) són zoonosi, és a dir, són infeccions o malalties transmeses d’animals a persones. Els reservoris més importants de patògens amb potencial pandèmic són els ratpenats, rosegadors i primats, com també els ocells aquàtics o el bestiar (porcs, camells, ocells de corral, etcètera).
L’informe situa com a focus de pandèmies “l’explotació insostenible del medi ambient a causa del canvi d’ús de la terra, l’expansió i intensificació agrícola, el comerç i el consum de fauna salvatge”.
Aquests i altres impulsors modifiquen les interaccions naturals, incrementen els contactes entre la vida silvestre, el bestiar, les persones i els seus patògens i ha impulsat gairebé totes les pandèmies. El comerç i consum de fauna salvatge s’ha convertit, a més a més, en un risc d’importància mundial.
Tot i això, segons l’informe, el risc de pandèmies es pot disminuir reduint les activitats humanes que impulsen la pèrdua de biodiversitat, cosa que exigeix un nivell de conservació més gran de les àrees protegides i mesures que disminueixin l’explotació insostenible de les regions amb una biodiversitat més alta.