La Vanguardia (Català-1ª edició)

Economista precoç

Carles Tusquets Trias de Bes, president de la gestora

- DOLORS ÁLVAREZ

Carles Tusquets Trias de Bes (Barcelona, 1951) ve de família noble, però des de molt jove va saber buscarse la vida, amb un currículum que crida l’atenció en una societat tan infantilit­zada com l’actual. Amb 27 anys va ser tresorer del Barça, amb Josep Lluís Núñez a la presidènci­a i amb el club afectat per una situació econòmica insostenib­le. Tant, que va caldre aplicar una derrama als socis, malgrat que això també va facilitar el fitxatge de Diego Armando Maradona. Amb 32, ja era president del Cercle d’Economia, el fòrum econòmic de més renom de Catalunya, i amb 37 va fundar Fibanc, un banc especialit­zat en la gestió de patrimonis que després va vendre a l’entitat italiana Mediolanum, participad­a pel sempre polèmic Silvio Berlusconi.

Ell es defineix com a empresari multisecto­rial, ja que ha participat en la creació o rellançame­nt d’empreses per mitjà de Black Toro, i en activitats tan diverses com ara Igen, una companyia d’investigac­ió sobre el càncer. També va promoure empreses energètiqu­es com Fersa i va participar en la fundació d’NH Hoteles. Ara la seva vida profession­al se centra en la gestora d’inversions Trea, després de la recent separació de Black Toro Capital (BTC), la gestora de capital risc que dirigeix Ramón Betolaza. A més a més, continua com a president no executiu de MediolaTus­quets naum España, un dels bancs que, arran de la declaració unilateral d’independèn­cia, va traslladar la seu de Barcelona a Madrid.

Sempre assenyalat com a membre de l’establishm­ent barceloní, va patir la seva gran decepció fa 15 mesos, quan el vendaval independen­tista impulsat per l’Assemblea Nacional de Catalunya (ANC) va arrasar a les eleccions de la Cambra de Comerç de Barcelona, a les quals Tusquets es presentava com a candidat a la presidènci­a, en teoria avalat per les grans empreses de Catalunya. La derrota va ser un cop inesperat i des d’aleshores

no ha cessat de denunciar les errades del sistema del vot electrònic, que, segons ell, van facilitar la victòria de Joan Canadell. Té algunes resolucion­s judicials al seu favor, però els resultats continuen inamovible­s, almenys de moment. Potser per això ahir va posar tant d’èmfasi que les pròximes eleccions al Barça han de ser transparen­ts i que cal afavorir el màxim de participac­ió.

Amant de l’esport, des de la bicicleta fins a la natació, va ser partícip actiu en la implicació de la societat civil per a la celebració dels Jocs Olímpics del 1992, referent per sempre d’aquesta ciutat. Com ho és ara en la promoció de la candidatur­a de Barcelona Pirineus per als Jocs d’Hivern del 2030. Ja s’ha reunit amb el president del Comitè Olímpic Internacio­nal (COI), i en aquest camp de relacions institucio­nals relacionad­es amb la candidatur­a té el suport explícit de Canadell i l’equip que dirigeix la Cambra de Comerç.

Malgrat les seves responsabi­litats empresaria­ls, Tusquets no ha perdut mai un cert aire de hippy, conreat durant els seus estiuejos a Eivissa, per bé que sempre molt a prop de les coses importants que es mouen a Catalunya. Pare de tres fills, està casat amb Rosa Cañadas, presidenta de la Fundació Tanja (Tànger en àrab), que promociona trobades entre l’empresaria­t espanyol –sobretot català– i marroquí, i que té entre els seus grans objectius donar protagonis­me a les dones.

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain