Un projecte en construcció

La situació del FC Barcelona ara com ara és realment complexa. La directiva que comandava Josep Maria Bartomeu ha dimitit i, per tant, els pròxims temps es produirà un buit de poder evident.

Fins que no hi hagi uns dirigents elegits democràticament serà recomanable que les decisions a prendre siguin sempre molt prudents. I resulta que tot això que estic explicant passa quan la competitivitat de l’equip no és ni de bon tros la ideal, deixant de banda el partit de Champions de dimecres a Torí, on l’equip va guanyar fent un molt bon partit.

Pot ser que alguns continuïn veient en l’equip blaugrana un rival en decadència i encara en procés de liquidació. Ara bé, per mi aquesta no és la realitat. Tinc la percepció, i més en la mesura que els més joves vagin agafant minuts, que està en procés de construcció. I penso que amb el que està passant a l’entorn de l’equip, és a dir, el relleu d’una directiva, tothom ha d’actuar amb paciència. Comença un autèntic projecte nou i això en el món del futbol és terriblement complex, perquè els resultats, tot i que no hauria de ser així, sempre marquen el futur del projecte, quan el futur l’hauria de marcar la feina del dia a dia, a més del seu full de ruta.

Començar, o almenys dir-ho, un nou projecte és el més fàcil del món. Es fa una bona propaganda parlant de relleu generacional, es fitxa gent nova, es donen minuts als joves i sembla que aquesta combinació ja ha de donar lloc a l’èxit. Així de senzill. Doncs res més lluny de la realitat. Un nou projecte només

Tothom ha d’actuar amb paciència, Ronald Koeman està començant una cosa que pot tenir futur

s’aconsegueix quan es posen en marxa els nous hàbits. I aquests hàbits, perquè acabin marcant la manera de jugar de l’equip, demanen molta pràctica. I és aleshores quan el projecte veu la llum. Segurament després de jugar contra el Madrid ningú no va veure futur al projecte. En canvi, després de jugar contra el Juventus sembla que el projecte ja és una realitat. Ni una cosa ni l’altra. Encara cal implementar els hàbits en marxa per automatitzar-los.

El líder de tot això es diu Ronald Koeman. Serà ridícul veure com els aspirants a president del Barça els pròxims comicis utilitzen noms d’entrenadors futuribles com la gran eina de seducció a fi d’obtenir el vot dels socis de l’entitat. Sense adonar-se’n que això el primer que fa és restar-li autoritat i lideratge a Koeman. O potser hi ha algun valent que aposti a través del seu barcelonisme a donar continuïtat a l’holandès.

La resposta la tindrem ben aviat.