La Vanguardia (Català-1ª edició)
Amb les molles no
El Tribunal d’Arbitratge Esportiu veta Blake Leeper, ‘l’altre Pistorius’, per a Tòquio 2021
Vaig arribar al punt que bevia quan em passava una cosa bona i també quan em passava una cosa dolenta. Blake Leeper
Els Estats Units tenen el seu propi Oscar Pistorius.
Es diu Blake Leeper (31). És negre. Va néixer sense cames. En el seu moment va tenir problemes amb l’alcohol i les drogues. De fet, va estar suspès dos anys per un positiu per cocaïna. Corre els 200 m i els 400 m en la categoria T44. I, impulsat per les seves molles, pretenia anar als Jocs de Tòquio 2020 (o 2021).
Fa dos anys, a Praga, enfrontantse a rivals olímpics, Blake Leeper va córrer els 400 m en 44s42. Ho va fer guanyant la prova i obrint un abisme davant Pavel Maslák, llegenda txeca, triple or mundial indoor.
Li va treure gairebé un segon i mig.
Perquè el lector ho entengui: el rècord d’Espanya de Bruno Hortelano està en 44s69...
A partir d’aquell moment, Blake Leeper va voler entrar en una nova dimensió. Va voler transcendir, com havia passat amb Pistorius: va voler anar més enllà dels Jocs Paralímpics, ser olímpic.
I l’expedient, tal com havia passat amb Pistorius, va aparèixer a la taula del Tribunal d’Arbitratge Esportiu (TAS), els experts del qual van haver de trencar-s’hi les banyes.
Es van preguntar: “Què fem, deixem que Leeper sigui olímpic?”. Ens rendim al bonisme? Assumim que ens acostem a l’absurd?
Ens arrisquem que, potser, el nou campió olímpic o el nou plusmarquista mundial dels 400 m acabi sent un atleta sense cames...?’.
El debat ha assolit una conclusió aquesta setmana: hi hagi o no hi hagi Jocs el 2021, Blake Leeper no els correrà. Serà millor que es quedi en els Paralímpics.
(...)
Assumir aquesta decisió ha estat un procés contradictori.
De fet, el TAS s’ha mogut entre dues línies argumentals. D’una banda, el tribunal entén que els atletes paralímpics estan autoritzats a fer servir eines mecàniques que els permetin compensar les deficiències quan s’enfronten a rivals que estan en plenitud de condicions. De l’altra, però, conclou que el cas Leeper va més enllà d’aquesta compensació.
Aquí, entén el TAS, hi ha una hipercompensació.
Arribats a aquest punt, el cronista recomana al lector que vagi a YouTube i teclegi les següents paraules: “Blake Leeper Praga 2018”.
El lector distingirà Leeper, una mena d’atleta biònic. El veurà somrient, i després el reconeixerà corrent pel carrer 6. Veurà com es queda enrere en la primera corba i com accelera a la contrarecta per acabar com un obús.
També notarà que sembla estranyament alt.
I aquí hi ha el quid de la qüestió, la hipercompensació, l’argument a què s’agafa el TAS per vetar-lo a Tòquio.
Segons el TAS, les molles eleven Blake Leeper, el fan molt més alt del que hauria estat en condicions normals. Calcula que li fan guanyar 15 centímetres. I que, en aquesta circumstància, hi ha una hipercompensació: com que és més alt, la gambada s’allarga. Com que s’allarga, corre més de pressa. Si corre més de pressa, és perquè treu benefici de les molles.
I no s’hi val.
Per mesurar la hipercompensació, els investigadors analitzen diverses taules antropomètriques. El problema és que els càlculs es basen en les característiques de la població caucàsica o en l’asiàtica.
Resulta que Leeper és negre.
I per aquest motiu el seu advocat, Jeffrey Kessler, ha desqualificat, per “racista”, la decisió del TAS. Ha dit:
“El jutge ha pres una decisió aprovant l’ús d’una forma de discriminació racial –contra els atletes negres paralímpics– assumint que la mida de les pròtesis ha de ser limitada basant-se en les proporcions dels atletes caucàsics o asiàtics (...) Ni tan sols s’han considerat les dades dels atletes negres en aquests estudis. Com si no existissin. I és una ironia el fet que Leeper, que ha lluitat pels drets dels atletes paralímpics, sigui avui víctima de la discriminació contra els atletes paralímpics negres”.
World Athletics, la Federació Internacional d’Atletisme, rebutja la tesi de Kessler:
“No pot provar-se que els atletes afroamericans tinguin proporcions significativament diferents de les de qualsevol altra ètnia. La disparitat de 15 cm que hi ha en el cas Blake Leeper, entre l’alçada sobre les pròtesis i la que li correspon realment si tingués les dues cames, no té res a veure amb una qüestió racial”.
El VAR del ciclisme va decidir la novena etapa de la Vuelta, amb final a Aguilar de Campoo. El primer d’arribar a la meta va ser l’irlandès Sam Bennet (Deceuninck), sens dubte el gran dominador de les arribades massives en aquesta edició, que a més ja s’havia imposat a l’etapa d’Ejea de Los Caballeros. Tot i això, l’irlandès va ser desqualificat minuts després de l’arribada per haver clavat dos cops de cap a un rival durant la preparació de l’esprint. El segon a la meta, l’alemany Pascal Ackermann (Bora), es va endur finalment la victòria.
La muntanya ho ha engolit tot en aquesta Vuelta per si mateix més curta i tan sols hi haurà quatre etapes planes, per això la tensió entre els velocistes és potser més alta de l’habitual. No va ser diferent ahir, una jor
Segons el TAS, les pròtesis de Leeper el fan 15 cm més alt del que seria si tingués totes dues cames
Fa dos anys Leeper va córrer els 400 m en 44s42; el rècord espanyol de Bruno Hortelano és de 44s69...
3h39m55s
m.t.
m.t.
m.t.
m.t.
36h11m1s
a 13s
a 28s
a 44s
a 1m54s