La Vanguardia (Català-1ª edició)
El BCE ajorna a desembre el nou paquet d’estímuls contra la crisi
La banca pot absorbir fortes pèrdues a la seva cartera, segons el Banc d’Espanya
A dos dies del seu primer aniversari a la presidència del Banc Central Europeu (BCE), Christine Lagarde no va voler regalar ahir als mercats nous estímuls amb què fer front a les devastadores conseqüències de la crisi econòmica. Com tantes altres vegades, el consell del banc va decidir esperar i veure com evolucionen les coses abans que actuar. El BCE no ha estat mai ni el més ràpid ni el més entusiasta a l’hora d’intervenir en l’economia, i ahir –malgrat que Europa centra les mirades del món per la intensitat dels rebrots i les mesures per frenar la pandèmia– no va ser una excepció.
El banc va mantenir el preu oficial dels diners en el 0% i va ajornar al 15 de desembre la seva decisió sobre una extensió de sis mesos –fins a finals del 2021– i una ampliació de, potser, mig bilió d’euros més del seu Programa d’Emergència de Compres per la Pandèmia (PEPP, per les seves sigles en anglès). El mercat no esperava cap altra cosa.
Amb el deute sa i estalvi, les borses recullen el moment d’incertesa absoluta. L’Ibex 35 va patir un nou retrocés i va caure un altre 1% fins als 6.411 punts, a nivells del març passat. En la setmana s’ha deixat ja un 7% i va poder ser pitjor, ja que va arribar als 6.330 punts. L’esperança de nous estímuls el va fer remuntar. A Europa, va regnar també la volatilitat, però es va salvar la jornada al final amb poques pèrdues o cap, segons els casos.
Hi ha temps, encara que el diagnòstic és ombrívol, com gairebé tot el que passa aquests dies.“L’eurozona està perdent el seu impuls més ràpid de l’esperat després d’una forta però parcial i desigual recuperació a l’estiu”, va admetre Lagarde. Els tancaments parcials són ja generalitzats a tots els països, la qual cosa tindrà un gran impacte en el PIB. “El consell seguirà de prop la informació, les dinàmiques de la pandèmia, les perspectives de llançaments de vacunes i l’evolució de tipus de canvis”, va dir la mandatària. Al desembre, quan actualitzi les seves projeccions macroeconòmiques, “recalibrarà” els seus instruments si fa falta per garantir unes condicions que permetin lluitar contra la crisi i el seu impacte en la inflació.
El mes de març passat, el BCE va anunciar el PEPP, que va néixer amb una dotació inicial de 750.000 milions. Només tres mesos després, van caure 600.000 milions més després de comprovar l’empitjorament de la situació. “Les mesures adoptades des de març estan ajudant a preservar unes condicions de finançament favorables per a tothom a la zona de l’euro, donant un suport fonamental per apuntalar l’activitat”, va defensar Lagarde.
Però ara, tot va a pitjor i el mercat, acostumat al dopatge financer del BCE, en demana més. No hi ha
Lagarde vol comptar amb més dades abans d’insuflar mig bilió més al sistema
Després de les injeccions d’aquest any, el BCE té actius per 6,8 bilions, el 66% del PIB
i Castelló. Per això es va decidir paralitzar la instal·lació i clausurar-la el 2017.
Enagás, com a gestora de la xarxa de gas a Espanya, va ser l’encarregada d’indemnitzar ACS per la rescissió del contracte. Es va articular un sistema pel qual, a través del rebut del gas, els clients pagarien la indemnització. Va ser llavors quan els tres bancs van lliurar els 1.350 milions per indemnitzar ACS a canvi que Enagás mitjançant la factura del gas els tornés els diners amb interessos al llarg de 30 anys.
Posteriorment, el Constitucional va anul·lar el mecanisme que fossin els clients els que paguessin la indemnització i va forçar els