El nom dels carrers

INSTITUT Cartogràfic i Geològic de Catalunya ha fet una anàlisi global dels nomenclàtors dels 948 municipis de Catalunya. En total, al voltant de 100.000 vials, els noms dels quals responen a topònims locals però, més sovint, reten homenatge a figures de la cultura o la política catalanes, del santoral o de la naturalesa.

És significatiu que les dues persones que han donat nom a un vial en més ocasions siguin el violoncel·lista Pau Casals (400 vegades) i el poeta Jacint Verdaguer (396). El músic nascut al Vendrell encarna, sens dubte, una idea d’excel·lència musical –la seva interpretació de les Suites de Bach roman com un monument que desafia incòlume el pas del temps– i també una idea de compromís amb la pau mundial i amb Catalunya, expressada aquesta última en el seu cèlebre discurs davant l’ONU del 1971. Al seu torn, Verdaguer, autor d’obres com L’Atlàntida, Canigó o Pàtria, va ser considerat ja al seu dia com el príncep dels poetes catalans, com la veu lírica que amb més facilitat connectava amb la sensibilitat poètica local.

Aquesta preferència dels nomenclàtors catalans per figures com Casals o Verdaguer, seguits, a distància relativament curta, pel filòleg Pompeu Fabra (260), el poeta Joan Maragall (254) o l’arquitecte Antoni Gaudí (237), entre d’altres, constitueix una prova de l’arrelament de la cultura i les arts entre nosaltres. També polítics com Lluís Companys (250) i Francesc Macià (203), els dos presidents de la Generalitat de Catalunya durant la Segona República, gaudeixen d’una posició avançada en la llista. Però és la cultura l’àmbit que aporta més noms propis a les llistes de carrers dels diferents municipis catalans. La raó podria ser aquesta: la cultura constitueix un bé col·lectiu comú, que transcendeix fraccions, i que repercuteix positivament en el conjunt dels ciutadans que decideixen acostar-s’hi. El sentiment de gratitud col·lectiva estaria, per tant, més que justificat.

Però de la mateixa manera que reflecteixen aspectes positius de l’evolució social, els nomenclàtors catalans són també prova de les seves carències. La paritat queda lluny. La primera dona que apareix en la llista, per nombre de carrers que se li han concedit, és l’escriptora Montserrat Roig (125), en la posició divuitena.

Per la seva pròpia naturalesa, el nomenclàtor no avança al ritme del present. Cal que passin uns anys per acreditar la contribució de les figures que distingirà. Però fóra que, en el futur, se segueixin criteris més inclusius en l’elecció de les persones a qui es ret homenatge quotidià a peu de carrer.