‘PIJA’, NO: CARA DE MANTENIR

De la ciutat de la qual ara és alcaldessa va dir que no és que sigui pija. Que és cara de mantenir. I com fent gala d’aquesta teoria amb què va prendre primer les regnes de Sant Cugat i fa res les de la Diputació de Barcelona, Mercè Conesa ha anat adaptant acceleradament el seu look als nous temps. Renunciant gairebé diàriament a les americanes que van uniformar durant dècades a les polítiques de CiU, despentinant gradualment la seva cabellera convergent i lligant-se al coll pashmines cada vegada més vistoses que, segurament que són bones, però millor si no ho semblen. La crisi ens ha ensenyat a tots que ostentar es posa difícil i que cada vegada està més mal vist. I en aquests anys en què fins les marques amb els preus més desorbitats venen els jeans foradats i les sabatilles noves fetes un fàstic, resulta més còmode i més fàcil espavilar-se en mànigues de camisa que ajustar comptes dins d’un vestit a mida. A més, està clar que relaxar l’estilisme rejoveneix. Mercè Conesa és més jove ara, a les portes dels 50, que quan va començar a fer sonar el seu nom. Ara que és mare de família nombrosa (a la qual educa en una escola trilingüe), i carrega a la seva esquena més responsabilitats que mai, aquesta nova imatge li va perfecta per poder connectar millor amb la gent. Per resoldre’s millor en aquest carrer que s’ha convertit en un formiguer de partits i idees. I per estar a l’altura del que s’espera d’ella, fins i tot ha renunciat als talons de falca que li donaven centímetres sense restar-li comoditat. Aquest estiu s’ha apuntat a la tendència del moment que s’ha batejat, amb tota raó, com les ugly shoes. Això sí, ha d’admetre que aquestes sabates lletges a mig camí entre la sandàlia i la xancleta que ni fan la cama bonica ni solen combinar mai amb la resta del conjunt té com a principal usuària la responsable d’un altre consistori. Ja s’hi hauran fixat: és el calçat que Ada Colau utilitza diàriament.