La Vanguardia (Català-1ª edició)
Primavera catalana de congressos
La majoria de partits de Catalunya celebraran en els pròxims mesos uns conclaves decisius per al seu futur
Després d’un calendari electoral endimoniat, amb les eleccions municipals, les catalanes i les generals, i amb un nou escenari polític amb noves formacions que han guanyat pes i protagonisme, la majoria de partits catalans celebraran la primavera que ve els seus respectius congressos.
Alguns, com Ciutadans i En Comú Podem, tenen la missió d’adaptar la seva estructura i organització al gran creixement electoral que han experimentat en poc temps, així com a les seves noves responsabilitats institucionals.
Mentre que Convergència (CDC), el PSC, el PP català i Unió (UDC) tractaran de reinventar-se per recuperar l’espai i la influència perdudes. Tot i això, els partits encara estan a l’espera de si hi tornarà a haver o no eleccions generals. Haver de tornar a les urnes obligaria les formacions a endarrerir els congressos.
CDC
La refundació inajornable
CDC té previst celebrar el seu congrés a la primavera, però la data exacta encara està per determinar. La refundació, inajornable, és el principal objectiu de la formació, que vol convertir-se en una nova força de centre sobiranista ampli, una mena de confluència que englobi des de l’independentisme fins al dret a deci- dir. Encara no s’ha decidit si la refundació comportarà la desaparició de les sigles o si finalment es mantindran. Artur Mas, que ja ha deixat la presidència de la Generalitat, és l’encarregat de pilotar aquesta transformació del partit, que ja està suscitant les primeres confrontacions internes perquè dos dels seus dirigents –Jordi Turull i Germà Gordó– han manifestat que estan interessats a ocupar la secretaria general. Ara cal veure com acabaran encaixant totes les peces, perquè la nova estructura que té al cap el líder de CDC no és precisament la de mantenir una organització vertical com la que hi ha hagut fins ara, sinó la de donar pas a una direcció col·legiada, que segueixi la línia dels partits nòrdics i nordamericans i que fins ara a Catalunya només ha adoptat Demòcrates de Catalunya, la jove formació nascuda de l’escissió d’Unió.
CIUTADANS
Adaptar-se al creixement
Convertir-se en el primer partit català amb implantació i projecte a la resta d’Espanya, amb presència al Congrés, a la majoria de parlaments autonòmics i ajuntaments, obliga Ciutadans a afrontar, en els pròxims mesos, un redisseny de la seva estructura interna i de la seva manera de funcionar, que fins ara se centrava sobretot en la figura d’Albert Rivera. Aquesta trans- formació, que, entre d’altres, integraran als òrgans de govern –consell general i executiva– els representants territorials Ignacio Aguado (Madrid), Juan Marín (Andalusia), Ignacio Prendes (Astúries), serà el principal repte del congrés que tenen previst celebrar entre maig i juny. La reunió taronja, a més de reafirmar el lideratge incontestable de Rivera al partit, impulsarà la idea d’Inés Arrimadas com a número 2. Pel que fa al terreny ideològic, s’espera un intens debat entre el sector socialdemòcrata, format majoritàriament pel dirigents catalans, el sector més liberal i conservador per la definició ideològica del partit.
PSC
La nova socialdemocràcia
Miquel Iceta va assumir, el juliol del 2014, la primera secretaria del PSC, després de la dimissió de Pere Navarro, amb el compromís de garantir l’estabilitat d’un socialisme català que passava per un dels seus pitjors moments, afrontar amb certes garanties un període electoral molt dur –municipals, catalanes i generals– i celebrar un “congrés obert” que servís per obrir el partit a la societat i modernitzar-lo. La voluntat del dirigent socialista és seduir una part dels joves progressistes que s’han acostat a Podem en les últimes eleccions. Iceta també té la intenció d’optar a tornar a ser escollit. Ara per ara només es coneix la seva candidatura, encara que alguns dirigents metropolitans, alarmats per l’ascens de Podem de les generals en feus que havien estat tradicionalment socialistes, estarien disposats a impulsar i donar suport a una candidatura alternativa liderada per la jove alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, Núria Parlon. Si hi ha dos o més candidats Iceta proposarà que sigui la militància la que esculli a través de primàries el nou primer secretari.
INICIATIVA-PODEM-COMÚ
Materialitzar la confluència
Els partits articulats al voltant d’En Comú Podem tenen pendent la renovació de les seves direccions durant la primera meitat de l’any, un procés que s’havia deixat de banda a causa de l’atapeït calendari electoral. Iniciativa serà la primera de les formacions confluents que començarà amb les reformes. Està previst que els ecosocialistes celebrin la seva assemblea a l’abril. La retirada de la primera línia política de Joan Herrera i Dolors Camats els obliga a escollir nova direcció abans d’hora, un equip que haurà de pilotar el procés d’integració amb les altres forces de l’esquerra no independentista. Els seguirà Podem. Des de la dimissió de Gemma Ubasart a l’octubre, el partit lila ha estat en mans d’una gestora. A finals de març o princi- pis d’abril tindran lloc unes primàries d’on en sortirà el nou secretari general i el consell ciutadà. Raimundo Viejo i Jéssica Albiach són els dos noms que més sonen per ser al capdavant de la facció catalana de Pablo Iglesias. Al juny es reunirà l’assemblea d’EUiA, on es està previst que repeteixi Joan Josep Nuet, ara diputat amb Catalunya Sí que es Pot. BComú no té congressos importants a la vista i Procés Constituent ha de decidir si es dissol o no.
PP CATALÀ
Definir un espai propi
El PP català té pendent des de l’estiu passat, quan Mariano Rajoy va decidir gairebé in extremis col·locar Xavier García-Albiol com a candidat a la Generalitat per substituir Alicia Sánchez-Camacho, que aquest canvi en el lideratge de la formació a Catalunya comenci a notar-se en un congrés. Amb Camacho ja al Parlament, Albiol espera ser escollit de manera oficial president del PP català i poder dissenyar una nova direcció. Albiol hi vol donar cabuda a dirigents de la seva confiança i obrir el partit a persones de la societat civil i el món acadèmic. Amb uns resultats electorals decebedors i amb C’s menjant-los el terreny, Albiol vol reconstruir l’arquitectura del partit tant a l’àrea de Barcelona com al territori i modernitzar les seves rutines internes i la seva política de comunicació.
UNIÓ DEMOCRÀTICA
La vida sense Duran
Després dels seus intents fallits d’entrar al Parlament i al Congrés, i del divorci amb CDC després de 27 anys de convivència, Unió Democràtica de Catalunya (UDC) ha obert un període de reflexió sobre què vol ser en els pròxims anys i que els portarà a fer profunds canvis. Diumenge a l’hotel Porta Fira de l’Hospitalet el seu consell nacional, una trobada en què el president del comitè de govern del partit, Josep Antoni Duran i Lleida, va anunciarque abandonava el seu càrrec encara que el seu successor no serà escollit fins al congrés ordinari que el partit celebrarà el 16 i el 17 d’abril. Amb aquest congrés el partit socialcristià començarà una renovació de càrrecs locals, comarcals i intercomarcals que acabarà amb la renovació del comitè de govern al congrés ordinari i, per tant, l’elecció del successor de Duran. “La idea és arribar a aquest congrés amb tota la feina feta”, apunta el secretari general d’Unió, Ramon Espadaler que, precisament, és, actualment, el que té més possibilitats de substituir Duran. El full de ruta inclou la possibilitat de vendre la seva seu a Barcelona, que està supeditada a la possibilitat d’un nou avançament electoral. En aquest cas, Unió té previst tornar a presentar-se i intentar fer-se un espai al Congrés.