La Vanguardia (Català) - Culturas
Ser artista
Què vol dir ser artista? En l’actualitat s’estan multiplicant les exposicions, documentals i assajos sobre la figura de l’artista amb l’afany d’entreveure la transformació del seu paper en la societat. L’artista és un il·lús, un geni, un vividor? Si s’hi fixen, hi ha tota una sèrie de clixés sobre l’artista que la societat té ben identificats, com per exemple el de l’Artista renaixentista (expressió carregosa que fa referència a algú multifacètic), l’Artista geni o l’Artista maleït. Sobre aquests estereotips i altres mites tracta la formidable exposició The artist que ocupa les sales del Nationalmuseum d’Estocolm. The artist examina els diferents rols de l’artista i les seves idealitzacions a través de gairebé cent obres de figures consagrades com Rembrandt, Cindy Sherman o Picasso.
Aquesta vasta panoràmica revela que els rols i els mites de l’artista han anat variant a mercè dels aspectes socioeconòmics de cada època: el pintor espanyol de la cort que funciona per encàrrecs o l’artista bohemi francès antisistema són productes de la realitat social i econòmica de cada context i país. Avui som diversos els crítics que subratllem que l’estereotip d’artista d’actualitat respon al de l’emprenedor/empresari. Jeff Koons o Ernst Billgren s’assemblen a moderns homes de negocis al comandament de la seva pròpia marca. El que és prodigiós d’aquesta exposició és que precisa a la perfecció els torrents de què es nodreix el mar de l’art; m’explico: detecta l’origen de les tipologies d’artista reconeixibles pel gruix de la societat. En aquest sentit, Kandinski protagonitza la línia dels artistes místics, Dalí és el més representatiu dels genis, i Van Gogh el dels arrabassats per la bogeria. L’estereotipització de l’artista és una manera d’assumir i encaixar el seu paper a la societat, un procés de domesticació de la desobediència i la singularitat.