La Vanguardia (Català) - Culturas
Velocitat, dribling i xut
En el capítol que dedica al soroll, literal i mediàtic que envolta el futbol, Sergi Pàmies (París, 1960) explica que tantes pàgines de diaris, tantes hores de ràdio i tantes hores de televisió han convertit molts barcelonistes en experts en qüestions jurídiques, econòmiques, mercadotècniquesimèdiques.Sielsmitjansnomés parlessin de futbol sobrarien pàgines i hores de transmissió per tot arreu.
L’humor de Pàmies es basa en un joc amb aquests elements de l’idiolecte futbolístic: pren paraules i frases fetes del remolí mediàtic i les fa servir per donar al text una aparença de discurs pseudotècnic. El text parteix de la subjectivitat més gran: és un llibre de records, impressions i opinions. I el llenguatge li dóna una aparença científica: exactament com passa molts cops en el futbol. El resultat contradiu la beneiteria i la impostura que envolten tot allò que es relaciona amb la piloteta. El viatge amb els seus pares exiliats a Barcelona “no és negociable” (economia), la idolatria cap a un jugador “serveix per muscular els mecanismes de la decepció de manera preventiva” (medicina esportiva), les opinions de Núñez sobre Cruyff li permeten “establir la jerarquia opinativa” i “marcar territori dialèctic” (psicologia, escola Valdano); Joan Laporta va transformar “la tradició abraçològica del Club” (patafísica).
Pàmies combina noms i adjectius que defineixen nous sentits, i adjectiva amb doble adjectiu per intensificar, matisar o deixar caure paradoxes: “intencionalitat en la rancúnia”, “insults fonèticament aerodinàmics”, “còctels indentitaris decisius”. L’humor és una festa del llenguatge.
Des dels primers llibres ha separat sempre la narrativa del periodisme i no ha volgut publicar en volum els articles que escriu al diari. En aquest cas, els dos mons estan més a prop que mai. En el relat que fa de la infantesa parisenca i l’adolescència barcelonina, amb ironia melancòlica, o en el retrat de Sotil i Martí Filosia, que haurien pogut inspirar algun dels seus contes. Amb Cruyff hi ha sintonia literària. Com Cruyff jugador, Pàmies és un mestre en la creació d’espais. Com Cruyff opinador, busca la mínima complexitat formal i la màxima potència conceptual. Molt mésquefutbol.