Chandigarh... On va brillar més Le Corbusier?

Ha esmentat tres obres destacades. En el cas de Chandigarh estem parlant d’un pla complet per a una ciutat, així com els seus principals monuments. La Villa Savoye ja l’hem esmentat abans. Pel que fa a la Unitat d’Habitació, diré que resumeix una vida de reflexió sobre les preguntes: com viure en comunitat en una ciutat jardí vertical?, ¿com recuperar el vincle entre la humanitat i el medi natural, el sol, la verdor, el paisatge, el mar?

Hi ha altres obres d’interès.

Esclar. Tant la capella de Ronchamp com el monestir de La Tourette són obres mestres que reinterpreten les velles institucions sagrades en clau moderna, associant-les de manera màgica al paisatge. La llista podria continuar.

Els plans urbanístics de Le Corbusier, per a París, Barcelona, etcètera, han estat molt criticats.

ció era obrir la ciutat al mar i donarli forma de parc habitable.

Va ser un pla profètic?

Potser, vist com s’ha desenvolupat Barcelona en els últims trenta anys, amb la seva obertura al mar, els espais verds de Vila Olímpica i la proliferació de torres, com la fàl·lica de Jean Nouvel o les recargolades de Toyo Ito. Le Corbusier va veure aquesta necessitat d’obertura fa gairebé un segle. Els seus gratacels ordenats potser haurien estat millors que aquestes recents torres giratòries que semblen ballar la dansa neoliberal.

Le Corbusier ha estat retratat en els mitjans com un feixista.

Un feixista que va construir a la Rússia comunista dels anys vint, que va fer una impactant proposta per al Palau dels Soviets el 1931, que va col·laborar amb el front popular revelant-nos aspectes de la condició humana. Le Corbusier va ser un dels inventors de l’arquitectura moderna però no va oblidar mai la tradició. El 1929, quan va dissenyar la Villa Savoye, obra moderna canònica, va declarar que el passat era “el seu únic mestre”. Els edificis de Le Corbusier: impressionen profundament la ment i els sentits. A uns els va obrir visions del futur; a altres, perspectives del passat. Hi ha hagut acadèmies neocorbuserianes que redueixen el seu treball a una fórmula: són els que repeteixen la paraula sense entendre’n l’esperit. Però alguns han entès Le Corbusier de manera més profunda i han fet obres diferents de les seves.

“Les seves torres ordenades potser haurien estat millors que les torres giratòries de la dansa neoliberal”